Dilluns, al migdia:

- Ei, Estranya, me'n vaig.
- D'acord. Quan tornes?
- Demà.
- Al matí o a la tarda?
- Vindré a dinar.
- Perfecte, així dinarem juntes.

Dimarts, a 3/4 de 2:

Encara no ha arribat. Que arribi ja! Estic farta de passar-me tot el dia aquí sola. Porto dos dies igual, i al final em tornaré majara.

13:55:

Coi, si que tarda.

14:10:

Deu estar a punt d'arribar. Bé, jo me'n vaig a dinar, a veure si apareix algú.

14:12:

No hi ha ningú. Tinc dues opcions: una noia que ni tan sols sé com es diu, però que sempre ens diem hola quan ens creuem pels passadissos està en una taula. Però està molt junteta amb un noi. Millor no. A l'altre lloc on puc anar hi ha dos homes parlant en anglès. En fi, em poso a l'altra punta de taula.

14:15:

Els guiris marxen. Em quedo sola.

14:17:

Arriba una dona. No l'havia vist en ma vida. S'asseu a la taula, on hi havia els guiris. Ens diem hola i cadacuna mira el seu plat, sense dir res.

14:20:

Apareix un que també el tinc vist dels passadissos. Tampoc sé com es diu. Veu el panorama. S'asseu. Als 10 segons s'aixeca fent veure que se li ha oblidat alguna cosa. Almenys jo, ja no el torno a veure més.

14:22:

Ja he dinat. Com que no puc xerrar amb ningú, me'n torno a treballar.

A mitja tarda:

Al final, la noia que em va dir que avui vindria a dinar no ha aparegut ni al matí ni a la tarda. A les 6 agafo els trastos i me'n torno a casa. M'he passat unes quantes hores a la feina i només he creuat un "hola" amb la dona del dinar.

Arribo a casa. Em trobo l'alarma posada. No hi ha ningú.

Patètic.

Crec que m'hauré de replantejar alguna cosa. Al final perderé la facultat de parlar per falta de pràctica!