dilluns, 27 de juny del 2005

Ja no puc més

Avui ja m'he begut 6 litres d'aigua (o sigui, 4 ampolles de litre i mig). Sort que bec aigua del pou, o arruinaria a la meva família (i a mi pel mig).

Ja començo a desvariejar.

La meva sang ja em comença a dir que mengi salat. L'altre dia ja vaig tenir un avís de pressió baixa i després de tant suar ja puc començar a menjar salat o qualsevol dia cauré en rodó.

Tinc temptacions de rapar-me els cabells al zero.

No em concentro. No puc treballar.

Vull traslladar-me a viure a dintre de la nevera. Però no hi quebo. Òbviament, perquè està plena d'ampolles d'aigua.

L'ordenador portàtil a sobre la falda ja fa dies que no és agradable. Amb aquella escalforeta tan bona que hi fa, a l'hivern! Però ara...

La fressa de l'únic ventilador de la casa m'està tornant boja. Aviat somiaré amb ell i tot. I és que jo l'acaparo perquè estic a l'habitació més calenta de tota la casa: just a sota del teulat, i li toca el Sol tot el dia. És la pitjor habitació de tota la casa: a l'estiu no hi ha qui hi visqui de calor, i a l'hivern necessita un radiador addicional. I no, no em vull traslladar (tampoc tindria on anar).

Començo a pensar que ja estic com una cabra.

Estic bastant més susceptible. Tot em fa saltar. Així que millor no dir-me res o algú en pot sortir escaldat...

He perdut la gana. Crec que és de beure tanta aigua, que tinc la panxa plena.

I encara no hem arribat a juliol!!!

Algú em regala un bitllet per l'Antàrtida? Al Pol Nord no hi vull anar, que allà també és estiu!