dilluns, 27 de juny de 2005

No és boig...

... qui a casa torna.

S'han acabat els posts com els anteriors, almenys pel moment. El pròxim cop que la segona persona em digui que em ve a buscar amb la moto, li dic que sí, a veure què diu (i a veure què diu mon pare, que li fan molta por les motos i segur que em deixa anar un sermonet). I la persona que s'ha tirat enrere... doncs ja s'ho farà, jo no penso perseguir-la. Si em vol trobar, ja sap com fer-ho.

Bé, doncs això, que no és boig qui a casa torna.

A la història hi ha tres persones: A, B i jo. I tres feines: la feina número 1, la número 2 i la número 3. Són feines compartides, que no pot fer una sola persona, però que tenen flexibilitat.

En un principi, jo he de fer la feina 1, A ha de fer la feina 2 i B ha de fer la feina 3.

A no pot fer la feina 2, per motius morals (ei, ara que ningú es pensi que faig feines immorals, jo, ara!) i es canvia la feina amb B. Així, jo faig la 1, A fa la 3 i B fa la 2.

Algú està interessat a fer la feina 1. I em demana a veure si puc canviar-li per una altra feina. Cap problema. Una de les feines que té és la 3. Jo contenta perquè treballaré amb B (perquè jo encara no sé que A i B s'han canviat la feina, tot i que estic igualment contenta de treballar amb A). Així que, de moment, A i jo fem la 3 i B fa la 2.

Algú que ha de fer la feina 1 i no pot es troba B. Escolta, em podries canviar la feina? I B canvia la feina per la 2. Així que, A i jo fem la 3 i B fa la 1.

M'arriba un mail que no m'agrada. Entre altres coses, és incompatible amb fer la feina 3 i he de buscar algú que es canvii la feina amb mi. Jo encara penso que A fa la feina 2. Truco per canviar-li. Em diu que no pot. Truco a B. "Escolta, no em canviaries la feina?" Accepta. Li va bé. Li dic que a mi també, perquè de fet, la feina 1 és la que ja hauria d'haver fet de bon principi. B es queda pensant un moment. I em diu: "La feina 3 no serà...?"

Les dues ens posem a riure. No és boig qui a casa torna. A part d'A i els seus problemes morals amb la feina 2, hem acabat totes allà mateix... després de fer un munt de canvis!

Em sembla que aquest post encara és més embolicat que aquells en els que dic, però no dic. En aquells encara es pot arribar a entendre algo, però això és un coi d'embolic!