Vuit

Avui ho he fet bé: la clau de l'habitació reposa a la recepció.

Estic feta caldo i tinc esgotament mental, així que el més normal és que digui cinquanta tonteries, o més.

Sembla mentida el fil tan prim que separa l'èxit del fracàs. Un segon, una dècima, una centèssima... tot depèn de a qui es pregunti. I de la sort. La bona sort o la mala sort.

Algú em va dir un dia que la sort no existeix, que cadascú fa el seu camí i la sort que tens depèn dels teus coneixements, de la teva preparació. Potser sí que tenia una mica de raó, però també hi ha aquella part de sort incontrolable, que te la trobes... o no te la trobes.

Tothom està d'acord en que he tingut molt mala sort. Una sort nefasta. Però les coses van com van, i segurament algun dia recuperaré aquesta part de sort que he perdut.

Això encara no està, però ara mateix tinc el convenciment que he fet tot el que he pogut i que no podia haver fet res més. I realment és així.

Fins avui puc estar contenta, perquè estic contenta amb mi mateixa, estic orgullosa de com he fet les coses. I compte, que això és molt difícil en mi. Demà... demà ja es veurà, si continuo estant contenta.

Però, a més de contenta, també estic trista. Trista per la meva mala sort. I cansada. Molt cansada.

Així que res, aquí s'acaba, de moment, aquesta nova categoria que vaig batejar "amb llapis i paper" fa només quatre dies. Vuit posts que seran copiats literalment de la llibreta.

Ara ja només em queda posar-me a dormir i intentar demà seguir estant orgullosa de mi. Ara, però, em posaré a llegir. Al final vaig acabar el llibre. Segurament quan copii això ja hi haurà el post del llibre. Primer de tot, però, he de fer un parell de càlculs, que hi ha alguna cosa que no m'acaba de lligar.

Ara m'espera una història de bruixes del segle XXI. He llegit poquet, però hi ha bruixes amb e-mail i mòbil. Suposo que serà curiós.

Però em sembla que el llit guanyarà a la bruixa. Demà ja podré dormir bé al meu llitet.

I ara que dic de llibres, al final no n'he pogut comprar cap. Avui ja m'ho he trobat tancat. És una llàstima!