Però deixo estar tot això. Deixo estar tot això i el sentiment de que no faig més que repetir-me.
Ara estic escoltant un cd que ha vingut des de molt lluny. Fa un mes vaig enviar una postal de felicitació d'aniversari bastant lluny. Unes setmanes més tard em va arribar un mail dient que li havia fet molta il.lusió i que, si tot anava bé, rebria una sorpresa per Nadal.
I jo, que ja m'he acostumat a que les sorpreses creen falses expectatives, vaig pensar que la sorpresa seria una felicitació de Nadal. I prou.
Avui he arribat a casa i m'esperava un sobre. Un sobre gros. Bé, potser no un sobre molt gros, un sobre que deu fer uns 3 o 4 cm més de llarg i d'ample que un sobre normal. El que tenia el sobre era que era gruixut.
No he pogut resistir la temptació de mirar què hi havia a dins abans de fer res més. I hi havia moltes coses! Moltíssimes!
El primer que he vist ha sigut un paper de regal amb una coseta a dins. Abans que res, he obert el regal. Sí, ja ho sé, sóc una impacient. A dintre, hi havia un clauer. He somrigut. No pel clauer i el post que vaig escriure fa uns dies, sinó perquè el clauer m'ha fet molta gràcia. No és un clauer en el que hi portaria les claus, entre altres coses perquè les claus solen anar a la butxaca i aquest és massa maco. Però és un clauer que demà vindrà amb mi i es quedarà a la meva taula, perquè el pugui veure mentre treballo i em faci somriure.
Després he vist el cd. El cd que estic escoltant ara. Volia marxar aviat avui de davant de l'ordenador, perquè... bé, tant li fa, no em posaré a pensar ara coses que no vull pensar. Però ara em quedaré per aquí fins que hagi sentit tot el cd.
I una felicitació de Nadal, és clar. Una felicitació de Nadal que m'ha agradat molt. Una postal que diu, entre altres coses
I hope that the little gifts I'm sending along will give you a smile.
Està clar que els regals que m'ha enviat han aconseguit el que esperava. I més i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada