diumenge, 10 de desembre de 2006

Nou

Això queda desordenat, i segurament hauria de començar per l'u, però de l'u al vuit estan tots escrits a la llibreta, i ara... doncs ara escric directament aquí, encara no sé per què. Segurament no s'entendrà res de res... però bé, és igual.

Els dits em van lents. Tants de dies sense tocar un teclat i estan patosos, els costa trobar les tecles i anar a aquella velocitat a la que anaven fa una setmana. O quatre dies, tant li fa.

Encara he de desfer la maleta. Encara he de mirar els mails. Bé, de fet he vist que en tenia només 17, però ja m'hi posaré una altra estona.

Al final la sort m'ha vingut a trobar. No sé ni com ni perquè. Semblava un somni. De fet, em va venir a trobar mentre dormia. Bé, no és que m'hagi vingut a trobar mentre dormia, sinó que la mala sort no ha sigut tan gran com havia estat abans. Sí, la mala sort m'ha perseguit, però no massa.

Els dits es comencen a acostumar al teclat. Mica en mica, poc a poc. Però tinc esgotament mental altre cop. Així que només miraré fugaçment els mails i llavors me n'aniré amb la meva bruixa adolescent.

I és que jo també sóc una mica bruixa. Endevino el futur. He sentit com em deien més d'un cop que era una crack, perquè jo deia que passaria una cosa... i passava. La més bona ha sigut quan he dit que s'obriria una porta i s'ha obert als dos segons.

Necessito dormir, al meu llit. Descansar. I demà ja serà un altre dia. Tot torna a la normalitat.