Tornant d'Artur

Quan comences a llegir, sents una sensació d'estar perdut, de no saber on ets. I, realment, estàs en un món que és molt diferent del món en el que tu has viscut. Recordo que al principi no m'enterava de res i em costava moltíssim imaginar-me les coses que explicava el llibre, perquè tot era molt diferent del món actual.

Primer de tot, vaig pensar que era una exageració: en 127 anys el món no podia haver canviat tant com perquè el protagonista no entengués res de res. Però llavors m'ho vaig replantejar: si ara vingués algú del 1879, al.lucinaria. No entendria res de res. L'electricitat, els cotxes, els avions,... i tot plegat. Tot li semblaria un somni i tot li semblaria un món que no és el seu. Em paro a pensar i m'adono que d'aquí a 127 anys, el món podria ser tan diferent... podria ser fins i tot com se'l va imaginar l'autor i com ho va escriure ara fa 45 anys.

M'ha encantat la història, com el protagonista es va trobant amb coses que no entèn, i com m'ha fet reflexionar en el sentit de tot plegat: té sentit lluitar per aconseguir el que vols, que és anar a les estrelles, si quan tornes et trobes un món completament canviat, on els nens que tu vas conèixer tenen més de 130 anys, si és que hi han arribat?

El món que s'imagina al cap de tots aquests anys també és molt interessant. Està tot molt ben pensat, i vas descobrint com funcionen les coses al mateix temps que el personatge: de començar no entenent res de res, a entendre una mica més, però acostumar-te a aquest nou món, tan diferent del món en el que vivim ara.

Només hi trobava un problema. I és que no em lligaven els números. I és que no sé com m'ho faig, però a mida que em faig gran, em torno més exigent, i si fa 10 anys ni hagués pensat en els números, ara ho he hagut de calcular.

Per començar, el llibre esmenta dues estrelles a les que van viatjar: una d'elles és Artur, que podríem dir que és la meva estrella preferida, i l'altra és Fomalhaut, també coneguda com l'ull de Sauron (qui no entengui per què ho dic, que cliqui a l'enllaç).

Per començar, Artur, la meva preferida. Artur és una de les estrelles que més brilla, sobretot a l'estiu. L'acostumo a veure als estius, quan els vespres surto a mirar el cel, perquè es veu molt bé i està en la direcció per la que surto de casa. Per això, quan vaig veure que el protagonista havia anat a Artur, vaig somriure i el llibre encara em va agradar més del que m'havia agradat fins llavors. Artur està a 36.7 anys llum de la Terra.

Fomalhaut també és bastant propera a la Terra, a uns 25 anys llum. El problema és que Artur i Fomalhaut no estan en la mateixa direcció!!! He estat intentant buscar quina distància hi ha entre les dues estrelles, però no me n'he sortit, però estan gairebé l'una en direcció contrària de l'altra. El meu dubte és: per què algú enviaria a una expedició a Artur i Fomalhaut, quan estan en direccions oposades, podent enviar una expedició a cadascuna de les dues estrelles i tenir els resultats de tornada molt més aviat? Ah, misteris de la vida!

Bé, misteris de la vida, no. Misteris dels números! Perquè... a l'autor li convenien aquestes dues estrelles. Des del principi que els números em van cantar, i vaig pensar que no era possible. Jo comptava que les dues estrelles estaven a menys de 40 anys llum de la Terra, i per això no em sortien els números... Però no comptava amb el temps d'anar d'una a l'altra!

El protagonista diu que, per ell, han transcorregut només 10 anys, però li diu a un metge que va passar un any hivernant i que els altres 9 anys va passar-se'ls per les estrelles. Molt bé. Això significa que, mentre viatjava, el temps per ell va ser un any, mentre que a la Terra va ser de 118 anys. Això, si algú ho vol calcular, significa que la nau en la que viatjaven havia d'anar els 118 anys a 0.9999 vegades la velocitat de la llum. O sigui, gairebé a la velocitat de la llum. Ni que considerés que s'han passat els 10 anys viatjant i que aquí han passat els 127 anys, la velocitat a la que hauria hagut d'anar la nau seria de 0.96 vegades la velocitat de la llum. Si algú troba algun error en els càlculs, que m'ho digui, que jo ho he calculat com 5 vegades i sempre em surt el mateix, tot i que em podria haver equivocat. Anar a una velocitat tan gran em sembla... impossible! El que hi ha a dintre de la nau s'hauria de desintegrar o alguna cosa per l'estil.

Això significa que la nau va recórrer entre 110 i 120 anys llum (fent números rodons). I aquí ve la màgia... si realment Artur i Fomalhaut estan en distàncies oposades a la Terra, la distància total recorreguda per la nau és d'uns... 120 anys llum!

Doncs res, que sembla que no hi ha contradiccions, a part de la d'enviar algú molt lluny en dues direccions diferents. I, tal com he dit, el llibre m'ha encantat.