U

Estic sola en una habitació d'hotel. Bé, dic hotel perquè a fora hi posa hotel, però no en diria hotel. La porta del lavabo no tenca bé. Estic a sota la única làmpara que hi ha a l'habitació i, tot i que entra llum de fora, tinc poca llum per llegir o escriure.

Porto una radio i un reproductor d'mp3, però no els poso, perquè vull sentir si arriba algú. Fa un moment he sentit que arribava algú. He obert la porta de l'habitació i tres nois que no coneixia de res m'han mirat estranyats. A qui jo espero encara ha de venir.

Estic nerviosa, i aquesta sensació d'abandonament encara fa les coses pitjors. On és la meva companya d'habitació? I la resta de la gent?

Amb la meva companya d'habitació no hem passat mai de l'hola i poca cosa més. Però estaria bé que ara fos aquí.

Tot el dia ha sigut un bon desastre. Almenys, però, avui he après una cosa nova: ja sé on és el poble de Puig-Reig. Quan he aixecat el cap i he vist l'indicador del poble pensava que m'agafava alguna cosa. Sort que no portava el cotxe jo... Perquè Puig-Reig no estava en el camí cap al meu destí.

Sento fresses a fora. Però no m'atreveixo a tornar a sortir. Tinc son i estic cansada. Sé que això no és bo.

Ja he perdut el compte de les vegades que he trucat a la porta del davant. I sempre la mateixa resposta: cap.

Estic nerviosa. Sé que tot anirà bé. Sé que serà com un oasi. Si tot va bé m'oblidaré de tot i de tothom i tot vindrà rodat. Però tot té pinta de ser com l'any passat, com està essent avui: desorganització, desinformació i molts "des" més, cap d'ells bo.

Deixaré d'escriure. Ja he decidit que faré una nova categoria: "amb llapis i paper". Una categoria de coses escrites en paper i copiades després a l'ordenador. Sense censura, tal com estan al paper.

Em queda mitja hora. Al final tinc quatre llibres a la maleta: dos a mig llegir, un per començar i un que no és una novel.la. Decidiré quin em llegeixo, tornaré a trucar a la porta del davant per si de cas, i em posaré a llegir. Suposo que una migdiada m'aniria bé, però no puc quedar-me dormida. I sé qui si dormo, després encara estaré pitjor. Si com a mínim algú es dignés a dir alguna cosa...