Tres

Trobo a faltar estar sola. Sí, ja ho sé, sempre em queixo. Si estic massa temps sola, em queixo que estic massa temps sola. I si no estic sola ni un moment, també em queixo.

Trobo a faltar el cotxe. Jo sola al cotxe, amb el cap pensant el que li vingui de gust. I trobo a faltar els vespres sola, davant d'una pantalla, amb els meus pensaments. Aquí seria sola davant del paper i llapis, però gairebé no tinc cap moment de paper i llapis. Em passo el dia xerrant i rient, però suposo que ja m'he acostumat a estar sola i pensar i se'm fa difícil.

També trobo a faltar els passeigs. Ara hi penso i m'adono que fa molt que no passejo. Però trobo a faltar la meva estona de radio i ciutat.

Demà al matí aniré a passejar. Agafaré la radio, la càmera de fotos, la jaqueta i aniré a donar un volt. I a fer fotos. Fotos de les que m'agrada fer. A veure si tinc el dia inspirat. Soletat buscada. Imaginació volant.

Ja he abandonat la idea d'acabar els tres llibres que porto. Segurament no acabaré ni el que portava amb tres quartes parts llegides. Així són les coses. Això sí, l'únic llibre que no és novel.la ha creat molt d'interès en la gent de la porta de davant.

Altre cop ja és hora. Ja he gaudit dels meus 10 minuts de soletat. Bé, n'he tingut 10 més al matí, quan he escrit el dos. Ara aquests minutets s'han acabat. I jo m'he de recordar del poblet. No sé com, però sé que, d'aquí a molt poca estona, he de treure el poblet d'on sigui. Tot i que és bastant improbable que passi.