La "Nada"

Miro al meu voltant i em recordo de La història interminable. Recordo que el llibre va venir a parar a les meves mans quan era molt petita. El vaig començar, en vaig llegir un parell de pàgines i era incapaç de continuar. No podia amb el llibre. I això que no m'havia passat mai. Ho vaig intentar, però tot va continuar igual. Fins que vaig deixar-lo i en vaig agafar un altre.

Després va venir Momo. Em va passar el mateix: incapaç de continuar després de dues pàgines, el vaig deixar. Però, temps després, va tornar a caure a les meves mans i vaig començar a llegir. No vaig poder parar fins que el vaig acabar.

I, és clar, tot seguit vaig agafar la història interminable, i aquest cop me la vaig llegir, de principi a fi, gairebé tan ràpid (o potser més) que Momo.

I allà estava. Enmig de la "Nada". Sí, vaig llegir la història interminable (suposo que hauria de dir la historia interminable) en castellà, i per tant em refereixo al que em refereixo com "La nada", que no sé com ho deurien traduir al català.

No es veia res al voltant. El Sol ja s'havia post i hi havia una boira espessa que ho cobria tot. Estàvem al mig dels Monegros, lloc on quan hi passes de dia ja s'assembla una mica a un desert, però enmig d'una boira espessa, de nit, i només veient passar algun cotxe o camió en direcció contrària cada poca estona, era el que jo sempre m'havia imaginat com "La nada". Ni tan sols hi havia indicadors de distàncies, ni res de res. Boira espessa i algun cotxe o camió en sentit contrari de tant en tant. La Nada.

Ens parem en un bar de carretera. Fa molta estona que no parem i ja portem més estona de la que hauríem de portar. A mig matí, un parell d'accidents (ho hem sentit per la radio) ens han tingut retinguts prop d'una hora en una autopista propera a una ciutat gran. Més tard, hem trobat un control amb Guàrdies Civils armats fins a les dents. Després hem hagut de passar prop d'una altra ciutat gran en hora punta, i tot i passar per l'autopista, el trànsit era bastant dens (per dir-ho d'alguna manera). Ja fa gairebé 9 hores que estem al cotxe i n'estem fins als nassos, però s'ha de parar de tant en tant.

Tornem al cotxe. Aleshores la Nada encara es fa més Nada. Continua la foscor i la boira, però en 2 o 3 quilòmetres, no apareix ni un sol cotxe, ni un sol camió en direcció contrària. Curiosament, ni tan sols cap cotxe ens avança, com ho han fet abans de parar-nos un parell de cotxes. Res. Boira. Foscor. Sense indicadors. Sense cotxes. La Nada. O, almenys, la Nada que jo recordo haver-me imaginat.

Al cap de 2 o 3 quilòmetres, ens trobem un munt de cotxes i camions que agafen una determinada direcció. Nosaltres seguim per la carretera. El meu pare es preoucupa. "Tranquilo, eso era la entrada a la autopista". Ell vol seguir per la nacional.

Mig quilòmetre més endavant ens trobem un jedi amb una espasa làser groga.

Un moment. Què fa un jedi enmig de la Nada? Estem a la història interminable o a la guerra de les galaxies?

És igual. Portes més de 9 hores al cotxe. Pots barrejar.

L'últim cop que vaig veure un jedi amb una espasa làser groga va ser ara fa un any. Després de passar-nos dues hores a la carretera parats, sense notícies, vam començar a tirar. Els jedis amb espases làser grogues estaven en un lloc on hi havia, com a mínim, les restes de 3 camions.

Mentre em pregunto si existeixen les espases làser grogues, el jedi s'acosta. Fa molt mala cara.

- ¿Van en dirección Barcelona?
No ben bé, però suposo que hem de contestar que sí.
- Sí.
- Pues media vuelta y por la autopista.

I se'n va a parlar amb el cotxe que tenim al darrere. Però, és clar, el meu pare li diu:

- ¿Qué ha pasado?

I el jedi respon. Abans de què respongui ja sé què respondrà:

- Un accidente.

Però, per la cara que fa, no és un "accidente" petit, sinó que és un accident massa gros.

I res, mitja volta i cap a l'autopista.

- Nena, posa la radio.

I, comptant amb què la radio ja estava posada, això vol dir que busqui alguna cadena amb informació, que ens diguin què ha passat. I jo no ho vull sentir. Hi ha hagut un accident molt gros. Tan gros com perquè hagin hagut de tancar la nacional. I ha sigut fa poc. Fa tan poc que no han tingut temps d'enviar un jedi al trencant de l'autopista i per això hem hagut de fer mitja volta una mica més enllà. Què més volen saber?

Un parell d'hores més tard, quan veiem el primer indicador de tot el dia cap a Girona, el senyal de l'entrada de l'eix, sentim per la radio que s'ha produit un greu accident en aquell poble on estàvem, amb 3 morts, on s'hi han vist implicats "un turismo y varios camiones".

Silenci al cotxe.

Seguim tirant. Quan estem per l'alçada de Vic, tornen a fer notícies:

- La nacional II sigue cerrada a la altura de Bujaraloz y el tráfico está siendo desviado a la autopista (ja fa més de 3 hores que hi hem passat) debido a un brutal accidente que se ha producido esta tarde...

Segueix explicant que han xocat tres camions i un cotxe, just a l'hora a la que nosaltres ens paràvem a descansar un moment. L'accident ha sigut a uns 3 quilòmetres del lloc on ens hem parat. I segueix explicant que els morts són dos nois i una noia que viatjaven en un cotxe amb matrícula d'Andorra.

Jo m'esperava silenci. Però no. Sento la veu de mon pare:

- Justo antes de parar nos adelantó un coche con matrícula de Andorra.

I sé que és veritat. Que estant enmig de la Nada, et fixes en qualsevol cosa que passi. I si t'avança un cotxe, li mires la matrícula.

I després, silenci.