Dissabte al matí

Aquesta setmana els astres s'havien alineat. Des de principis de setembre que no havia passat un sol dia en el que no hagués de posar el despertador per aixecar-me aviat i fer alguna cosa, dissabtes i diumenges inclosos. I aquest dissabte tenia festa!

Així que m'he passat tota la setmana somiant amb el dissabte. El divendres al vespre aniria a dormir a l'hora de sempre, però llegiria fins que els ulls se'm tanquessin i no aguantés més estona amb els ulls oberts. I després dormiria. Amb tranquil.litat. Perquè sempre que dormo i sé que no sonarà el despertador, dormo molt més tranquil.la i molt millor. Si sé que ha de sonar el despertador, doncs ja és una altra forma de dormir.

El dissabte al matí m'aixecaria cap a les 8, que és l'hora a la que m'acostumo a aixecar si no em poso el despertador. Però hauria dormit molt millor que si hagués posat el despertador a les 8. Suposo que és una qüestió purament psicològica, però és el que em passa.

Esmorzaria. I, tot seguit, pujaria a la meva habitació. Obriria l'armari i en trauria uns pantalons de xàndal. També en trauria un jersei que em va 10 talles gran (d'acord, potser 10 no). I, com que fa fred, trauria un gorro de llana i els guants. Baixaria al garatge, em posaria les bambes, agafaria el mòbil i alguna cosa que emetés música i sortiria.

Em passaria entre mitja hora i una hora pel mig del bosc, oxigenant els meus pulmons, i quedant-me amb la cara ben vermella. La cara vermella i el gorro amb una capa de suor glaçada (per alguna cosa l'agafo, el gorro, que sempre torna blanc!)

Arribaria a casa, em dutxaria, i seria un gran dia, perquè hauria descansat bé, fins que el cos m'hagués dit que ja en tenia prou, que ja havia descansat prou. I llavors m'hauria despertat, hauria respirat aire pur, i em sentiria molt bé amb mi mateixa.

Tota la setmana somiant amb aquest moment. Fins que fa poc algú m'ha trucat.

- Que tens lliure, demà al matí?

Merda!

I ara, demà al matí el despertador sonarà a les 8. Dormiré les mateixes hores, però amb menys tranquil.litat. I no podré anar a oxigenar-me. I jo que feia una setmana que només feia que pensar en el meu dissabte al matí. Un dissabte al matí sense gaire res, però amb molta cosa.

El dissabte al matí s'haurà d'esperar... fins Nadal.