Sis

No sé si existirà alguna cosa dita esgotament mental o alguna cosa similar. Després de fer un gran esforç a vegades em passa. Un esforç mental, s'entèn. Sóc incapaç de mantenir una conversa normal, perquè el cap em diu que prou. A la que s'acaba l'esforç, es relaxa i deixa de funcionar. No troba les paraules. Només és capaç de parlar de l'esforç acabat de fer. Però no se li pot demanar res més.

Per això, quan he sentit:

- Ei, noia, com et deies?

M'ha caigut el món als peus. Perquè la dona tenia ganes de xerrar i jo era incapaç de dir dues frases seguides. Perquè no em surten les paraules, m'entrebanco, em quedo com en blanc. O en blanc directament.

I llavors he de dormir per poder-me recuperar.

Només que... la meva companya d'habitació no apareix. Ja seria massa tard si no estigués esgotada mentalment. Però així és massa tard per anar a dormir. No em podré recuperar i a sobre dormiré malament, pendent de si arriba i no la sento. Però suposo que no puc esperar a que arribi, que encara seria pitjor.