dilluns, 18 de desembre de 2006

Coses bones

Avui la meva altra jo, o sigui, la que comparteix una adreça de gmail amb mi, però que és una mica borde, ha rebut un munt de mails. Una amiga seva, que ja és com de la família, deu haver obert el mail després d'un dia de festa i s'ha dedicat a reenviar totes les coses que li havien arribat.

M'han cridat l'atenció dos powerpoints, més que res, perquè tenien coses en comú. En un, entre moltes coses, deia que és molt més fàcil dir les coses escrites, però que té molt més valor si les dius a viva veu (i jo hi afegeixo, que també s'ha de tenir més valor per dir-les oralment). També hi havia una història sobre una mestra que va fer escriure a cada nen de la classe una cosa bona dels altres i llavors, per cada nen, va escriure en un paper tot el que els altres havien dit de bo d'ells i el va donar al nen perquè ho veiés.

I he començat a pensar que bé, doncs que tots tenim coses bones, i que poc sovint es diuen, les coses bones. Sembla molt més fàcil dir les coses dolentes que les bones. Bé, no sé si és molt més fàcil, però sovint et sents dir més coses dolentes que bones (almenys jo).

Però com que tampoc tinc valor com per anar pel món dient-li a tothom les coses bones que té (i tampoc sé per què no ho hauria de fer, ara que hi penso), i tampoc tinc valor com per escriure-les per mail, he decidit fer una llista. Una llista amb gent que m'envolten i les coses bones que tenen. Les coses que em fan somriure. Les coses que m'agrada que facin o com em fan sentir. Ui, ja veig que serà un post una mica... en fi, és igual, em ve de gust fer-ho, no? Doncs ja està.

Abans de començar, però una cançoneta. He intentar posar-la en un castpost, però no funciona. Així que res, un vídeo de youtube.



Si algú li dóna al play, veurà de quina cançó es tracta. Cada cop que la sento, somric. Perquè sempre penso el mateix: que sí, que d'acord, que potser sí que és molt pressumptuós (o com es tradueixi la paraula), i que segurament pensarà que la cançó és per ell, però... per més pressumptuós que sigui, té raó!

(...)

La qüestió és que he començat a pensar coses bones de la gent que m'envolta. Moltes coses bones. I, mentre venia cap aquí amb el cotxe, he començat a pensar tot el que escriuria de cadascú, i com que hi ha gent que es passa per aquí, he pensat que algú es podria sentir identificat amb el que digués, i m'ha vingut al cap la cançó.

Però, altre cop torna el de sempre: sí, molt bé, ja tenia la llista feta, ja sabria un munt de coses que diria, somreia en el cotxe pensant en les millors coses de la gent del meu voltant. Però una cosa és pensar-les i l'altra escriure-les. M'he volgut posar a escriure-les, i encara que sigui una cosa general, costa de fer-ho!

Costa tant que ho deixaré per un altre dia. Avui això ja és prou llarg. Ho faré, perquè em sembla molt interessant. Potser no ho publiqui. Però fer-ho, ho faré. De tothom, d'aquelles persones que sempre em fan somriure i d'aquelles amb qui no ens podem veure. Perquè tothom té coses bones. I tant que ho faré!