divendres, 14 d’abril del 2006

Fas moltes coses...

No soporto aquella mirada: "I ja tens temps de fer tot això?"

I què he de contestar, llavors, jo?

Doncs que sí, perquè sinó no ho faria. Algun dia deixaré de fer totes aquestes coses. O no. Però mentrestant, què he de fer?

Sí, avui porto tres posts, i això és un senyal de que qui sigui que estigui llegint això hauria de fugir.

Sí, faig moltes coses. Coses que potser no hauria de fer. Coses que em porten temps i que, al cap i a la fi, tampoc em donaran res. Però les faig. Perquè sí. Perquè m'agrada fer-les.

Perquè m'aixeco al matí i, si estic d'humor, vaig a gimnàs. Vaig a treballar. M'agrada el que faig. Realment no m'agradaria haver de fer cap altra feina. Però bé, no sé què em portarà el futur, i la cosa no està massa bé, que diguem. Arribo a casa al vespre. Ja és fosc. Ara ja no tant, però gairebé. I què? Què he de fer? Posar-me a mirar la tele? La veritat, ni ganes. No sé què hi fan, però passo de la tele. Llegir? Sí, ja ho faig. Què més puc fer? Doncs, realment, el que faig: embolicar-me a fer cursos i dedicar-me a fer coses. A vegades continuo treballant, però poques. No tinc res a fer, i sovint no tinc massa ganes de continuar treballant.

Sí, ja ho sé què hi va aquí. Però, o tinc molt mala sort, o sóc molt mala persona, o alguna cosa passa, però jo no sé quina és.

Aquesta setmana, però, no he fet gairebé res (res de profit, s'entèn). Així que després dels 3 posts d'avui, ja ho deixo i dubto que digui res fins no sé quan, que espero deixar enllestides unes coses (coneixent-me, això no serà d'aquí a gaire temps, potser demà mateix).

Avui em sembla que no ha sigut un bon dia. 3 posts ho confirmen. Un descobriment. No res important. Bé, sí que és important per mi, però és una cosa que ja m'esperava. Però que ja m'ho esperés no vol dir que no m'hagi sabut greu.

Demà serà un altre dia. Espero que millor que avui.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

he llegit el teu segon post, t'he escrit un comentari i... pam! un post nou! fas moltes coses i dones molta feina a la gent que et llegeix!

endavant les atxes, tu!

Anònim ha dit...

he rellegit aquest últim comentari que t'he deixat i té com un aire 'borde' que no m'agrada: hi deu faltar algun 'ics-dé' (però és que no hi estic massa avesat!)

Anònim ha dit...

Uf... Llum, maiagust té raó, els que et llegim tampoc ens atrapem la feina!!!! ;-) Però és un plaer...
I ben mirat, el fet que el dia no hagi estat bo augmenta les probabilitats que demà sigui, com a mínim, millor. No?

Anònim ha dit...

Tal com van les coses de moment, esta clar que avui (dia 15) és un dia diferent d'ahir... tot i això, com diu en zinc, si ho llegim és perque volem, no és cap "obligació".

Anònim ha dit...

I el 16 porta el mateix cami...

Anònim ha dit...

Home, si tot allò que fas t'agrada i ho fas perquè vols, que té de dolent???A no ser que ho facis unicament per omplir el teu temps per no tenir oportunitat de pensar i no rallar-te, llavors em semblaria poc sa...però si ho has perquè t'agrada....qui t'ha de dir si és poc o molt el que fas???

Anònim ha dit...

Ostres tu, ho hauré de fer més sovint, això de desaparèixer uns dies... torno i tinc un munt de comentaris!

maiagust, sembla que vam coincidir en el temps per aquí, però jo vaig marxar... i em vaig quedar lluny... I sí, a vegades m'agafen atacs d'escriure massa... I no, el comentari no semblava borde.

Zinc, potser tens raó: el fet que un dia no sigui gaire bo augmenta la probabilitat que el dia següent sigui millor... tot i que no sé si en aquest cas va ser massa així...

Sí, solarist, el dia 15 va ser diferent que el 14. I el 16, i el 17... però això no significa que fossin millors.

Home, Labmaniaka, sí que m'agrada el que faig. Però a la gent que m'envolta a vegades no els sembla massa normal que m'agradi. I no, no ho faig per no rallar-me. Simplement, m'agrada.