Qüestió de veu

Aquest matí sona el telèfon. Contesto jo.

- Hola guapa!
- Hola. No sóc la meva mare, sóc la Llum.

Normalment no sabem com és la nostra veu, perquè ens és difícil escoltar-la tal com és. La sentim diferent. Però jo sé com és exactament la meva veu, sense necessitat de sentir-la en cap gravació: la meva veu és exactament igual que la de la meva mare.

Que no?

No hi ha ningú que truqui per telèfon a casa que sigui capaç de distingir si parla amb la meva mare o amb mi. La gent que truca sovint, abans de dir res, ja em pregunten: "Ets la Llum o la seva mare?" I a la meva mare igual.

Ahir va trucar la meva tia. Volia parlar amb la meva mare. Però la meva mare no era a casa. M'anava parlant i jo li anava dient: "Sí, però..." i ella m'anava deixant anar el rotllo del que li havia de dir a ella. Quan ja me n'havia explicat la meitat, vaig decidir que ja no valia la pena dir-li que jo no era realment la meva mare. Així que vaig contestar el que em preguntava i li vaig dir el que em semblava. Ni es va adonar que parlava amb mi!

Però la cosa no acaba aquí. La cosa continua. A vegades truca el meu pare. Agafo el telèfon jo i també em deixa anar el rotllo. Que si patatim, que si patatam. Però com pot ser que no ens distingeixis per la veu? Si vius amb totes dues! No pot ser que tinguem la veu tan semblant que no ens pugui arribar a distingir. Ni que fossim bessones!

És clar que em sembla que del meu pare no me'n puc pas fiar. L'altre dia arribo a casa. Em deixa anar: "Hay un mensaje en el teléfono y no sé si es de tu madre o de tu tía". Me'l vaig haver de mirar amb cara de resignació. Si amb 30 anys que fa que les coneix a totes dues és incapaç de distingir-les per la veu, ja no ho farà mai. "Es que tienen la voz muy parecida", es va disculpar. Veu semblant? Jo sóc capaç de distingir-les. Sense cap mena de dubte. No sé pas com ho veu, que siguin tan semblants. Vaig agafar el telèfon i vaig escoltar el missatge. La meva tia, sense cap mena de dubte.

Vista l'orella del meu pare, potser la meva veu no s'assembla tan a la de la meva mare. Però, per què ningú és capaç de distingir-nos per telèfon?