dimarts, 18 d’abril de 2006

Murphy

Versió de les "fabuloses" Lleis de Murphy, per la Llum:

  1. Quan hagis guardat dos dies enters per fer alguna cosa que és important, alguna cosa passarà que no la podràs fer ("moraleja": no deixis per demà el que puguis fer avui).
  2. El dia que portis un bon llibre per llegir i estiguis desitjant entrar al tren i llegir (ja explicaré el llibre un dia d'aquests, que tampoc és qüestió de dedicar-se a posar 10 posts en un dia...), aquell dia et trobaràs algú que no calla a l'andana de l'estació. I, a més, serà algú amb qui no tens ganes de parlar. Perquè és algú que no saps si ho fa expressament o sense voler, però té el do de fer-te sentir una porqueria.
  3. El dia que et diguin "va per llarg", no t'ho creguis. Si et diuen "demà estarà", pensa que anirà per llarg. Però si et diuen que va per llarg i et confies... llavors les coses s'arreglen de seguida i et preguntes el perquè.
  4. Quan estiguis esperant un dimarts... vigila que no jugui el Barça altre cop!
  5. Si un dilluns és festa, et trucaran per si pots fer la feina del dilluns el dimarts (juntament amb tota la feina del dimarts).
  6. Si algú et demana un favor per d'aquí a dues o tres setmanes... digues que no! Si dius que sí, resultarà que seràs la única persona que pots una fer determinada cosa a una determinada hora... i no la podràs fer perquè vas dir-li a algú altre que faries la seva feina, que cap problema!
  7. Només t'adonaràs que el que acabes de fer és una completa tonteria en el moment en què ho hagis acabat de fer i ja no puguis tornar enrere.


Però, malgrat tot, la vida em somriu, encara que no ho sembli, perquè...

  1. No vaig poder fer el que volia fer, i vaig estar dos dies mig deambulant per casa, però també vaig descansar, i vaig llegir dos llibres, i vaig fer altres coses que no hauria d'haver fet, però és igual.
  2. La persona en qüestió es va posar a fer-se la xula, fins que em vaig adonar que jo també sabia fer allò de callar i deixar-ne anar alguna de tant en tant... que la posava en evidència, perquè en realitat ella no sabia de què coi estava parlant. Perquè quan em va dir el que feia allà, jo li vaig dir que no en sabia massa del tema, però representa que ella n'és una experta (?) i jo en sabia el doble o més que ella. És clar que després, quan va veure que ella no en sabia pràcticament res, va contratacar per una altra banda (crec que sí, que ho feia expressament).
  3. Doncs mira, havia d'anar per llarg, i al final no hi ha anat, i això és bo. No és bo perquè em pensava que aniria per llarg i vaig actuar en conseqüència, però és bo perquè ja està tot solucionat, que ja és molt.
  4. Sí, aquesta setmana no hi ha dimarts... però hi haurà un altre dia. I avui jugarà el Barça. I... millor no faig cap pronòstic (malgrat estigui a la part optimista del post).
  5. Ara me'n vaig a fer la feina del dilluns, encara que sigui dimarts. I em fa una mandra... De fet, a això no li trobo la part positiva (i mira que a totes les altres coses li trobo). És que he hagut de tornar amb presses a casa, i ja m'he posat les sabatilles, el xàndal (ja vaig parlar un dia de la parauleta)... i em fa una mandra marxar! Però, d'altra banda, encara no hi he anat, i mai saps el que pot passar, qui et pots trobar, què et pots trobar... Encara podria ser que m'alegrés i tot d'haver-hi anat!
  6. Aquest matí he fet el favor, i malgrat ahir em sabia greu haver de dir a la família que no podia fer una cosa perquè hi havia d'anar, m'agrada fer aquests favors.
  7. Idiota ho seré tota la vida. De tonteries com aquesta en faré tota la vida. I sé que són tonteries, sé que no les hauria de fer, però si les he fet és perquè en el moment de fer-les creia que eren una bona idea. Així que, un cop fet, i malgrat sé que és una tonteria, doncs jo segueixo amb la meva vida. Ja no vindrà d'una tonteria. O potser sí. Però al carrer fa sol, i això vol dir que cap de les tonteries que hagi pogut arribar a fer siguin res que no es pugui oblidar mirant a fora i veient el dia de primavera que fa.

4 comentaris:

Zincpiritione ha dit...

I goseu dir-me a mi que sóc críptic????????? LLUM CONFESSSSSSSAAAAAAA!! ;-)

Llum ha dit...

Ei! I què vols que confessi????????? Vull dir, quin dels 7 punts vols que confessi? :-)

Només parlaré en presència del meu advocat (i, com que no en tinc, podeu esperar asseguts). Ara, per preguntar no s'hi perd res...

Zinc, confessa!!!!!!!!!!!!!!!!

(Va, que per aquí no s'hi passen els de la plataforma... té a veure amb uns ulls verds, veritat?)

Ai, ja callo...

Zincpiritione ha dit...

Ai, Llum... uns ulls que tan aviat fereixen com curen!


(ei, que si et ve de gust confessar, i ho poso així entre parèntesi per no presionar-te, podries començar pel punt 7!)

Llum ha dit...

Bé, si de tant en tant curen, això ja està bé. A més, no vas dir que la cosa anava molt bé? No serà que et queixes de vici?

Jaja... Així que vols saber per què sóc idiota, no? Doncs vinga, si me'n recordo hi posaré alguna cosa al post d'avui...