dissabte, 8 d’abril de 2006

Dent de lleó

Casa meva està tota envoltada de dents de lleó. Sí, sí, aquelles flors blanques que si demanes un desig, bufes i aconsegueixes fer volar tot el que és la flor, el desig se't concedeix.

Sí, ja ho sé, són tonteries, però si deixo de creure en la màgia (o el que sigui), en què creuré?

No he pogut evitar recordar-me de l'any passat i de la tarda que vam passar amb la nineta dels meus ulls buscant dents de lleó per tots els voltants de casa.

He anat a passejar el gos. No he pogut evitar agafar-ne una. Només una. Les altres les deixaré per jugar amb la nena un dia d'aquesta setmana (si no ve una tramuntanada i desapareixen abans).

He tancat els ulls. He demanat un desig. He bufat fort. Quan els he obert, ja no hi havia res de la flor.

Ara només falta que el desig es compleixi.

I si no es compleix, tancar els ulls i somiar sempre és possible.