dilluns, 10 d’abril de 2006

Per variar...

Aquesta tarda no he fet la feina que tenia pensat fer aquest matí. I aquest matí tampoc l'he fet, per descomptat (però no ha sigut culpa meva, això d'aquest matí). Que per què no l'he fet? Que per què ara estic aquí escrivint això en comptes de posar-m'hi? Al cap i a la fi, són poc més de les 6 de la tarda, encara podria treballar una bona estona. El problema és que no sé com fer-ho. Ho he provat tot. Els meus coneixements (i els que em pot aportar el google) han arribat fins on sóc. I no sé com resoldre-ho. Així que hauré de demanar ajuda. Però l'ajuda no em vindrà aquests dies... així que m'he posat a... bé, és igual.

A vegades reflexiono sobre què he fet jo perquè la gent es pensi que sóc tan seriosa. No ho entendré mai. Si a mi em fa riure el menys graciós! I sí, d'acord, jo val més que no em posi a explicar acudits, perquè quan els explico jo no fan gràcia, entre altres coses, per dues raons principals: la primera és que em recordo del final de l'acudit i no puc acabar d'explicar-lo sense posar-me a riure (si, ja ho sé, això fa molta ràbia, però no ho puc evitar) i la segona és que o m'entrebanco o vaig massa ràpid i no se m'entèn.

Però això no vol dir que no tingui sentit de l'humor. Sí, d'acord, potser tinc un sentit de l'humor molt meu, però jo també sé fer bromes. Aleshores, per què tothom quan dic alguna cosa en broma o s'ho pren malament o es pensa que jo m'he pres les coses malament?

Encara que semblin pensaments inconnexos, no ho són.

Feia temps que no em trobava algú així. Sí, és clar, el primer que va fer va ser enfadar-se per un comentari meu que es pensava que era perquè jo m'havia pres alguna cosa malament.

Però, per variar, he acabat ficant la pota. I què m'esperava? Si sóc jo! No podria ser de cap altra forma: havia d'acabar ficant la pota.

I, és clar, sempre hi ha el mateix problema quan "parles" amb algú que està massa lluny. Un malentès. Es creu que te'n vas (per què? La conversa era interessant i tampoc sé fer la feina). I quan intentes dir: "Eh, que encara sóc aquí, que m'has entès malament!", aleshores ja ha desaparegut.

En fi, a veure si, per variar, me'n surto...

7 comentaris:

puigdemar ha dit...

Sembla escrit per mi quan estic negatiu.

Llum ha dit...

Ja ho estic, a vegades, de negativa... Però ui, com sempre, avui l'he cagat. Però és igual, demà serà un altre dia!

Zincpiritione ha dit...

És cert que això del sentit de l'humor és molt personal. Hi ha persones amb qui jo m'hi faig un tip de riure però quan ho he comentat amb altra gent se n'han estranyat (aquell? però si és un "muermu"!).

I és que hi ha qui riu amb Woody Allen i hi ha qui el troba avorrit...

Llum ha dit...

Bé, doncs jo sóc un muermu (una muerma, millor dit). Però en fi, què hi farem! De fet, la raó per escriure aquest post tampoc era aquesta...

Per què em costa tan poc fer enfadar la gent? I jo sense voler-ho, anant de bona fe! Potser aquest és el problema... En fi, és igual.

Llum ha dit...

Bé, doncs jo sóc un muermu (una muerma, millor dit). Però en fi, què hi farem! De fet, la raó per escriure aquest post tampoc era aquesta...

Per què em costa tan poc fer enfadar la gent? I jo sense voler-ho, anant de bona fe! Potser aquest és el problema... En fi, és igual.

solarist ha dit...

aix aquesta gent que marxa donant portades... :-(

Llum ha dit...

Si, mira, coses que passen. El que passa és que, en aquest cas, les dues persones han vist a l'altre marxant donant portades (tot i que no era la meva intenció!)

Però, en fi, hi ha coses més importants de què preocupar-se, així que res.