dissabte, 29 d’abril de 2006

Dissabte

Fins fa un temps, els meus dissabtes eren tots iguals: treballava una mica (potser massa), feia coses que tenia retrassades i que volia acabar, seguia treballant, em posava a llegir, feia algun passatemps perdut del diari, mirava alguna pel.lícula, sortia a donar un volt (curtet) per prop de casa.

No m'adonava de tot el que feia. Jo em pensava que no feia res. Però sí que feia coses.

Des de fa unes setmanes, els meus dissabtes són diferents. Ni me n'adono que passen. Avui mateix, ja són més de les 9 del vespre i no he fet res del que deia al primer paràgraf. Demà serà diumenge i faré alguna de la feina que tinc pendent, llegiré,...

Des de fa unes setmanes, els dissabtes s'esfumen. Com avui. No me n'he adonat i ja són les 9 del vespre. He estat tot el dia anant d'una banda a l'altra, fent moltes coses, però fora de casa. He arribat a casa i he pensat: "Ostres, però si ja ha passat el dissabte! Ja només queda el diumenge i ja tornarà a ser dilluns!"

D'acord, aquesta setmana demà torna a ser dissabte, encara que sigui diumenge. I demà probablement sigui un dissabte com els de fa un temps. De fet, tinc unes quantes coses apuntades per fer, i més que me'n sortiran.

Però no deixa de fer-me gràcia la forma en la que els meus dissabtes han canviat. Somric d'una punta a l'altra de dissabte. No em recordo de res del que faig entre setmana. Tot el dia faig coses.

Per què han canviat els meus dissabtes? De fet, de mica en mica, la meva vida ha canviat. Me n'he adonat ara, tot i que no sé com no me n'havia adonat abans.

Des de fa uns mesos, m'he envoltat de gent. Gent que ja coneixia, però amb qui ara hi ha una relació més estreta. Gent amb moltes ganes de fer coses. Gent que tenen molt d'entusiasme per les coses i que, el més important, el contagien a la gent del seu voltant. Gent a qui he d'estar molt agraïda, precisament per això. Malgrat que ells diuen que són ells els que han d'estar-me agraïts.

És per això que els meus dissabtes han canviat.

És per això que els meus vespres han canviat.

És per això que de tant en tant desapareixo. Perquè faig coses i sovint arribo tan cansada (o tan tard) a casa, que me'n vaig directament a dormir. Com si jugués al monopoly, però en comptes d'anar a la presó sense passar per la sortida i sense cobrar els no sé quants diners, vaig directa a dormir, sense sopar.

És per això que són 2/4 de 10 de la nit i el dissabte s'ha esfumat.

És per això que avui no he fet res de feina (bé, de feina de la que es fa entre setmana).

Però, el més important de tot, és per això que sóc feliç.

6 comentaris:

solarist ha dit...

Enhorabona pel canvi!!!! :-)

imma ha dit...

:))))

Zincpiritione ha dit...

Quin gust llegir-ho! (i m'imagino que escriure-ho encara més). Doncs això: felicitats!!

Llum ha dit...

Gràcies a tots!

Dan ha dit...

Hi canvis que son per a bé, oi?
A disfrutar-ho!!

Llum ha dit...

Sí, és clar que són per a bé, Dan.