dilluns, 28 de febrer de 2005

Onades de fred

Cada any, pel meu aniversari, a la primavera, aprofito per renovar les plantes de casa que s'han mort durant l'hivern.

M'agraden els arbres. Més que les flors. I cada any s'han de reposar algunes de les plantes, perquè s'han mort.

La meva assignatura pendent és una palmera. Un any, pel meu aniversari, una de les meves ties em va regalar una palmera. Aquell any la palmera es va morir pel fred. A la primavera següent en vaig comprar una altra. La vaig plantar amb tota la il.lusió... i aquell hivern la palmera va morir un altre cop. I així, durant uns quants anys. Aquest hivern, la cinquena palmera que havia de viure en el mateix lloc, es va morir després de la primera onada de fred. Ara ja està tota marronosa, ben morta. Esperarem dos mesos, a que torni a fer una mica de calor, per poder-ne comprar una altra, a veure si hi ha una mica més de sort.

Aquest any, però, també s'ha mort un cirerer. També n'hauré de plantar un altre.

També s'han mort tots els cactus. Un d'ells li va saber molt de greu a la meva mare: el tenia des que es va casar. I un dia que ens vam despistar, es van morir 5 cactus que havíem comprat dos dies abans.

Ara està nevant. He arribat a casa a quarts de 10 i encara no nevava. Són poc més de les 10 i ja està tot ben blanc. Em preocupen les poques plantes que queden vives. Però em preocupa més haver d'anar a treballar demà. Jo no és que pertanyi al gran percentatge de gent que no sap posar les cadenes del cotxe (que també), és que jo ni tan sols en tinc, de cadenes! I bé, si neva, sense cadenes no puc marxar de casa. A veure com acaba!