No t'entenc

O "qui t'entengui que et compri". I és que últimament no entenc a ningú.



Ahir al vespre m'arribava un mail d'una amiga. Estava a l'habitació de la casa on hi ha el mòdem, amb el portàtil a la falda, i el meu pare davant meu. En principi, jo estava treballant... però al arribar el mail, em vaig posar a llegir-lo.



Al principi del mail m'hi posava que a en Jordi li podríem dir "l'home X", perquè és una incògnita. I seguidament deia que "als homes no hi ha qui els entengui". I em va fer gràcia. Quantes vegades he sentit jo aquesta frase? Bé, de fet una variació, canviant "homes" per "dones". Així que se'm va escapar un somriure.



I, és clar, el meu pare em va veure.



- ¿De qué te ríes?

- No, de res.

I em mira inquisidorament.

- Estava llegint un mail.

- Ah, vale. ¿Y de quién es el mail?

Vaja! Ja ha arribat la inquisició espanyola. Li dic qui és.

- ¿Y qué te dice? ¿Te dice que se casa?



I aquí ja em descol.loca del tot. Com pot ser que faci tants d'anys que visqui sota el mateix sostre i encara no l'entengui? Perquè la noia en qüestió és la que no havia tingut mai nòvio i ara fa uns dos mesos que en té. I, vaja, dubto que es casi en els propers mesos. A què ve el comentari? És una indirecta massa directa per dir-me que ja tinc edat de casar-me? Se li'n va la olla? No entenc res!



Vaja, ja van dues persones a qui no entenc.



Continuo llegint el mail. I la noia em comença a deixar anar: "És que el que ara és el meu nòvio quan el vaig conèixer em pensava que te l'hauria de presentar, perquè sou molt iguals: li agrada la ciència ficció, li agraden els jocs d'ingeni... i fins i tot sap muntar el cub de Rubik". Poc després m'insinuava que li aniria millor a ella amb en Jordi (no, si té raó, pitjor que a mi no li pot anar) i que a mi m'aniria millor amb el seu nòvio. Em perdo. Ara ja no l'entenc ni a ella.



El món s'ha tornat boig? Jo estic boja? La gent del meu voltant està boja? Hi ha algú que tingui uns pensaments una mica més normals, a un nivell que jo pugui entendre?