Un passeig?

M'encanta passejar per la ciutat. I quan dic ciutat, em refereixo a qualsevol de les ciutats de la meva vida. Em va bé per pensar.

Hi ha gent que té un racó per pensar, hi ha gent que no pensa. Jo, si tinc ganes de pensar, agafo la radio i me'n vaig a la ciutat a passejar. Camino pels carrers. Més aviat deambulo. Sempre descobreixo racons nous. Busco alguna emissora a la que posin música a la radio i camino lentament pels carrers. I penso. És la millor forma que tinc per pensar.

Avui ha estat un dia d'aquests. Plovia. Però m'és igual. Necessitava tranquil.litat i pensar. Sembla estrany, que surti al carrer a buscar tranquil.litat, quan si m'hagués quedat a casa hagués passat tota la tarda sola. No sé per què, però em relaxa.

Normalment, quan surto a passejar per la ciutat, només porto la radio. I la clau del cotxe que m'ha portat fins a la ciutat. Res més. No portava paraigües. Portar alguna cosa a les mans m'hagués distret dels meus pensaments. Simplement, portava un paravents impermeable. I així no em mullava del tot. Si no hagués plogut tan fort, hagués anat sense res. És agradable sentir la pluja com et cau a sobre.

Quan s'ha fet fosc he tornat cap a casa. Ja tinc més o menys tots els meus pensaments en ordre. O no. Tampoc he arribat a cap conclusió per la que m'hagin de donar un nobel. Però pensar una mica sempre ajuda.

Avui em sento més estranya que mai.