dilluns, 21 de febrer de 2005

Vull parlar amb tu

- Vull parlar amb tu.
- D'acord, però ara tinc una mica de pressa.
- On vas?
- A un sopar.
- I no tens 5 minutets?
- De fet, no tinc massa temps. Però 5 minutets potser sí que els tinc.
- On vas?
- Al poble del cantó.
- T'acompanyo.
- Què vol dir que m'acompanyes?
- Que vinc amb tu.
- I deixaràs el cotxe aquí? Com tornaràs, després?
- No ho sé, ja m'espavilaré.
- No, em faries sentir culpable.
- Si vols et porto jo.
- No, llavors la que es queda penjada sóc jo. Si deixo el cotxe aquí, no podré tornar.
- Bé, em truques i et vinc a buscar.
- Demà t'has d'aixecar aviat.
- Sí, i què?
- Que jo acabaré tard del sopar. I no vull molestar-te.
- D'acord, veig que no vols acompanyar-me. Ja parlarem un altre dia.
- Em sap greu.
- No passa res. Adéu.
- Adéu.




Ella entra al cotxe. Es tenca dins. Engega el cotxe. I de cop sent un cop al vidre del copilot. Ell intenta obrir, però el cotxe està tancat. Ella obre. Ell entra. I ella tenca altre cop amb clau, com per acte reflex. Ho fa sempre que entra al cotxe. I ell parla:

- Mira, tinc un problema.
- Només un?

Ell s'enfada. Per què sempre fa bromes d'aquest tipus? Intenta marxar. Però la porta està tancada.

- Vols obrir la porta de forma que pugui sortir quan vulgui?

Ella obre. Ell no surt.

- Està obert, si vols pots sortir quan vulguis. Si no surts, hauràs de venir amb mi al poble del cantó i et quedaràs sense cotxe.

Ell se la mira. S'acosta. Li fa un petó. I abans que ella pugui reaccionar, surt del cotxe i se'n va.

Ella es queda una estona al cotxe, sense marxar. Li ha agafat per sorpresa. Però ha d'anar a sopar. Així que arrenca el cotxe i se'n va.



Quan és a mig camí del poble del cantó, el mòbil comença a sonar. Sentir el mòbil mentre condueix la posa molt nerviosa. Segur que és algú del sopar, que la truca perquè arriba tard.


Arriba al poble del cantó. Es mira el mòbil. No coneix el número. Però truca. Una veu la saluda a l'altra banda...

- Hola!

La veu sembla contenta... És una veu coneguda.

- Com has sabut el meu número de mòbil?
- Me'l va donar en Marc.
- Ah!
- I tu com has sabut el meu?
- No sabia que era teu. Només he trucat al número que m'havia trucat abans. Quan has trucat estava conduint.
- Vull parlar amb tu.
- D'acord, però ara tinc una mica de pressa.
- On vas? :-)
- A un sopar. :-)
- Per què no em truques quan surtis, ara que tens el meu número?
- D'acord.




- Hola! Ja has acabat el sopar?
- Sí.
- Vull parlar amb tu.
- D'acord.
- Véns a casa meva?
- Em sembla que no.
- On ets?
- Allà on ens hem trobat a la tarda.
- D'acord, en un quart d'hora arribo.


Es queda al cotxe escoltant la radio. Tenca les portes. És tard. S'adorm. La desperta un cop al vidre del copilot. Obre els ulls. Obre la porta. Ell entra. No tenca la porta.

- Vull parlar amb tu.

Ella tenca la porta amb clau. Se'l mira.

- Així no t'escaparàs.

Ell se la mira. No sap què dir. Així que és ella la que parla:

- Mira, tinc un problema.
- Només un? :-)
- Em sembla que això ja ho hem passat, m'equivoco?
- Sí, però ara no fugiré.