Maria

Un dia qualsevol. Una festa qualsevol. La Maria està sola. No coneix a ningú. Alguna cara li sona, però ningú que conegui, ningú a qui li tingui confiança. Per què ha anat a la festa? Què coi fa aquí? Pensa que estaria millor a casa.



S'acosta un noi. No l'havia vist en sa vida. Comença a parlar. I el noi vinga a parlar. I segueix parlant. I repeteix el que havia dit fa 2 minuts. I als dos minuts, ho torna a repetir. Segur que d'aquí a 10 minuts ja ho haurà repetit 5 o 6 vegades. Bufa! No coneix ningú i li ha tocat el pesat de torn. Gran sort, la seva.



Quan pensa que ja no ho podrà suportar més i que haurà de ser desagradable amb el noi perquè la deixi en pau, s'acosta un altre noi. "Hola, Maria!", li diu. La cara del noi li sona, però no sap ni de què ni de quan. Saber el seu nom ja seria una utopia.



El noi que ha aparegut comença a parlar amb ella. Diu coses més interessants. I escolta el que diu la Maria. El pesat s'adona que ja no li fan cas i marxa. La Maria respira tranquil.la. S'ha tret de sobre el pesat. Bé, de fet el noi que no sap com es diu ha aconseguit que el pesat marxés. Molt bé. Però ara té un altre problema: el noi la coneix. I ella no té ni idea de qui és. No vol ficar la pota.



Porten gairebé un quart d'hora parlant. Encara no sap qui és el noi. I comença a parlar poquet, no fos cas que digués algo que li mostrés al noi que encara que ell sap qui és, ella no el coneix de res. I ara li fa vergonya preguntar-li qui és, perquè han parlat durant molta estona. I li agrada parlar amb ell, està a gust amb la seva companyia.



Parlen gairebé durant mitja hora. Bé, de fet parla ell. Ella no diu res. Al final el noi se'n va. La Maria no ha dit massa res i creu que ell es deu pensar que ella no té ganes de parlar amb ell i per això ha marxat. La Maria es torna a quedar sola.



Ell marxa de la festa. Poc després, torna el pesat. Oh, merda! Però el que li diu l'ajuda una mica: "És un bon noi, en Jordi, eh!" I llavors es recorda de qui és el noi.



Durant la conversa, en Jordi li ha dit que el cap de setmana que ve anirà a una altra festa. La Maria decideix anar-hi també. És la única forma que té de tornar a veure en Jordi. Així que es posa la roba que li queda millor i se'n va cap a la festa, decidida a trobar-se amb en Jordi.



Quan arriba, en Jordi no hi és. Bé, esperarà.



Però espera i espera, i en Jordi no apareix. Llàstima. Un altre dia, potser...