dimarts, 1 de març de 2005

Consells

El món s'ha tornat boig. Almenys el món que m'envolta.

Per què ho dic? Doncs perquè, últimament, cada cop que algú proper a mi té un problema sentimental, em demana consell. A mi! Jo crec que definitivament, en comptes de demanar-me consell sentimental a mi haurien d'anar a un psiquiatre a demanar consell psicològic. Però quina espècie de bon consell sentimental puc donar jo? És ben bé, que si jo fos algú altre, no em demanaria consell sentimental ni borratxa.

I és que la Maria ha sortit poquet per aquí... però si sortís més sovint, quedaria ben palés que no sóc la persona més adient per demanar consell. I és que, entre altres coses, vaig pel món feliç, sense adonar-me del que passa al meu voltant.

Que s'acosta un noi que vol lligar? Doncs o és molt evident i molt descarat, o jo no me n'entero. I aleshores el noi es pensa que intento fugir de tema, quan en realitat ni m'he enterat del que passa. Després ja m'avisen del que he fet, i sol ser massa tard.

Que algú m'envia un mail que és mitja declaració? Jo el llegeixo i no hi veig res. I al cap d'un temps (que poden ser setmanes) em ve un record al cap, ho torno a llegir i m'adono que sóc idiota.

I podria seguir...

Però tot i així, les meves amigues es fan un fart de demanar-me consell. Que una té problemes amb el nòvio? Truca a l'Estranya. Que una altra no sap què fer? Truca a l'Estranya. Que ara no sé interpretar alguna cosa? Bé, li preguntarem a l'Estranya.

I l'Estranya encara no sap com li continuen preguntant coses.

I l'Estranya sovint es pregunta si els seus consells són bons.

I l'Estranya es lamenta de ser més donant consells (sinó no em preguntarien, digo yo...) que seguint-los ella mateixa.

I l'Estranya reflexiona sobre quin dia es donarà un bon consell a si mateixa.