Costum

Definitivament, no hi estic acostumada.

Ahir, quan vaig arribar a casa, vaig comprovar que no anés sense vestir o alguna cosa rara. Perquè jo sempre passo per la vida com de puntetes, ningú em fa cas, ningú se m'acosta. I ahir semblava que fos una persona diferent.

Tot va començar al matí, al tren. El tren anava mig buit (o sigui, a cada grup de dos seients només hi havia una persona, a la banda de la finestra). La gent que pujava, podia escollir amb qui s'asseia. En una parada va entrar només una senyora gran. I, de tot el tren, em va escollir a mi. Vale, hagués preferit que hagués sigut un noi ben guapo, i vale, no sé si és massa bo. Però ja és alguna cosa. O és que es va asseure al meu cantó perquè jo sóc invisible?

Quan surto de treballar, me'n vaig a l'FNAC. Em compro dos llibres. Ciència ficció pura i dura. Em miro les caixes. En una només hi ha una persona. M'hi acosto. El noi de la caixa cobra al client. Tot seriós. Arriba el meu torn. Li dóno els llibres. Busco (entre les moltes monedes que tinc al moneder) el que sobra de la xifra rodona. El noi s'ofereix a canviar-me la "calderilla" per bitllets. No m'havia passat mai. Quan obre la caixa, miro si és que està malament de canvi, però sembla que en té prou. Quan me'n vaig, em dedica un somriure d'orella a orella. No és el mateix tracte que al client anterior. Serà un fan de la ciència ficció?

Torno a pujar al tren. Anem cap a casa. Mentre em trec la jaqueta, una mà em toca l'esquena. Em giro. Un noi em pregunta si aquest tren va allà on ell ha d'anar. Segueix pujant gent. Tothom em pregunta el mateix. Quan una dona em ve del mig del vagó a preguntar-me a quina hora surt el tren, estic a punt de posar un paperet que posi "Informació RENFE" al seient.

Arribo a destí. Tinc la jaqueta a dalt, en aquella cosa que no sabria com dir-li, que hi ha per posar les maletes a sobre dels seients. M'aixeco. Pateixo perquè està massa alt i sovint em costa arribar-hi. Però encara no he acabat de treure el cul de la cadira, que un home em baixa la jaqueta. A això sí que no hi estic acostumada.

I la meva pregunta és: què passava ahir? Era el dia de l'amabilitat i jo no ho sabia?