dilluns, 14 de febrer de 2005

Sant Valentí

Ja fa dies que es senten anuncis per la radio i se'n veuen per la televisió. I ja en començo a estar una mica farta. A Catalunya no es cel.lebra Sant Jordi? Per què coi doncs també han de cel.lebrar Sant Valentí, que és una festa que diria que no és d'aquí?

I és que jo crec que tot és un complot dels floristes, pastisseries i de les perfumeries. Perquè, és clar, els floristes han passat tot un cru hivern i així comencen a fer una mica de negoci abans no vingui la primavera. Una mica per tapar els forats que tenen abans no arribi la temporada forta de primavera. I què dir de les pastisseries? Es van fer un fart de vendre coses dolces per Nadal. I després de Nadal, res de res. Entre que la gent ja té la casa saturada de dolços (els que no es van acabar per Nadal) i ha començat un any nou i tothom ha fet bons propòsits (aprimar-se, deixar de fumar, bla, bla, bla...) la gent no ha aparegut per la pastisseria en tot el mes de gener, i els pastissers ja tenen ganes de tornar a vendre una mica més. Així que sant Valentí està posat aquí, a mitjans febrer, perquè la gent torni a anar a les pastisseries. I què dir de les perfumeries? Bé, aquestes van vendre tot l'estoc per Nadal i dubto que durant el gener hagin vengut gaire res de bo. També necessiten una empenteta. Sant Valentí també els va perfecte.

Jo a sant Jordi encara li trobo un encant especial. Però a sant Valentí, no. Per sant Jordi m'encanta passejar-me per la Rambla i comprar-me un llibre. Tot i que últimament em cansa bastant, perquè sembla que a tot arreu només hi tenen el best seller de torn i els llibres escrits per escriptors mediàtics. Ara es fa bastant difícil rebuscar entre els llibres i trobar alguna petita joia, com havia fet moltes vegades fa anys. Els dos últims anys, si m'he volgut comprar un llibre per sant Jordi, he hagut d'entrar a alguna llibreria a veure si hi havia alguna cosa interessant a dins.

I ja que parlo de sant Jordi, deixem clar que ho trobo una festa una mica masclista. No hi té res a veure el fet que no m'agradin les roses vermelles. I no, no m'agraden. No sé, m'agraden les roses blanques i grogues (bé, o les blanques o les grogues, no les blanques i grogues a la vegada), però no sé per què les vermelles i les roses em provoquen repelús. Serà que sóc estranya :-) Em referia a que les roses són una cosa efímera, que al cap de 2 o 3 dies (una setmana si les saps cuidar bé) ja es poden tirar a la paperera. En canvi, un llibre és per tota la vida. Suposo que el fet que la meva habitació estigui tota plena de llibres hi té alguna cosa a veure, i no dubto que a moltes dones els agradarà més una rosa que un llibre. Però no és el meu cas.

En fi, avui era sant Valentí, no? Per què parlo de sant Jordi?