I feel good

Fa molt de temps que ho havia de fer. Sabia que ho havia de fer, però no em sentia amb forces per fer-ho.

Els últims dies tot ha millorat una mica i finalment avui m'he sentit amb forces. Es tractava de posar ordre a una habitació de la casa que ocupo només jo, però que no és l'habitació on dormo. De fet, últimament, jo era la única persona de tota la casa que s'atrevia a entrar-hi. Perquè estava tot el terra i tots els mobles plens de coses tirades per aquí i per allà. Bàsicament papers, però hi havia de tot.

I és que últimament no estava massa bé anímicament. Ja feia molt de temps. Moltíssim. I em passava moltes hores sense fer res, perquè, simplement, havia oblidat que tenia una vida. Havia oblidat que hi havia un munt de coses que m'agradava fer. Havia oblidat que jo era una persona activa, que feia mil i una coses. I, simplement, em passava hores i hores sense fer res. I encara no sé què feia en tot aquest temps.

De tant en tant algú em deia que jo sí que era treballadora, que feia moltes coses. Jo deia que no. Com sempre. El problema és que ara era veritat.

Encara no sé com els meus pares no m'han fet fora de casa en tot aquest temps. L'habitació plena de papers i pols només n'és un exemple. Encara no sé com el meu jefe no m'ha enviat a la merda. La meva feina ha deixat molt per desitjar els últims temps. Encara no sé com els amics em segueixen aguantant. Bé, els amics de veritat. Els que només ho semblava, que eren amics, fa molt de temps que van fugir.

I avui he recuperat els records de molt de temps. He començat a desenterrar coses. No ho he endreçat tot. Només el més gros. I he deixat l'habitació de forma que, si hi entres, no veus el desgavell que hi havia. Ara, no recomanaria a ningú obrir cap armari, perquè té el perill de que li caigui un munt de paperassa a sobre.

He trobat coses que pensava que havia perdut. L'altre dia buscava uns papers i vaig ser incapaç de trobar-los. Era una cosa que vaig utilitzar per últim cop fa un any. I avui he vist on eren. El problema és que no eren a sota de tot de les coses que he trobat. I això vol dir... això vol dir que fa massa temps que estava així.

He descobert que la meva col.lecció de cd's és una merdeta. Però encara n'he trobat uns quants per acompanyar-me tota l'estona que he estat fent endreça. He descobert que la meva mare avui no s'ha enfadat pel volum de la música. M'ha vist contenta, i ella també ha estat contenta.

He descobert que la quantitat de llibres que m'he comprat i vull llegir, si els poso un a sobre de l'altre, són gairebé tan alts com jo. He trobat un llibre de l'Stephen King que fa dos anys li vaig prometre a un noi que me'l llegiria... i que se'm mirava amb cara d'abandonat. He descobert que, abans de l'altre dia (crec que va ser dijous) que vaig anar a l'FNAC, no hi havia anat des de mitjans de juliol. Aquell dia em vaig comprar dos llibres. Un era la segona part d'una trilogia. En aquells moments, estava llegint el primer dels llibres. Fa dues setmanes, en portava només 100 pàgines llegides (de la primera part). En les dues últimes setmanes, m'he llegit les 400 pàgines que em faltaven. Això ja era un signe de recuperació.

He descobert una foto meva de l'any passat. La noia que em mirava a través de la foto semblava que tingués 4 o 5 anys menys que la noia que m'ha mirat aquest matí a través del mirall mentre em pentinava.

He descobert una carta a mig escriure. La carta tenia data de 31 de gener de 2004.

He descobert una carta rebuda, sense obrir. La carta tenia data de mitjans de juliol de 2004.

He descobert una foto meva amb una altra noia. La noia estava embarassada en el moment de fer la foto. Ara la criatura ja ha fet un any.

He descobert, a baix de tots els papers, un diccionari anglès. Estava obert per una pàgina. He volgut saber què deuria ser l'últim que vaig buscar. La primera paraula que he llegit a la pàgina ha estat "melancolia". No crec que fos la paraula que busqués. Però he tancat el diccionari de cop, no fos pas que em contagiés alguna cosa.

He descobert que he passat molt de temps sense ser jo. I que ara, no sé per què, me n'he sortit i torno a tenir ganes de fer coses. He recordat totes les coses que m'agradaven fer i, després de molt de temps, torno a tenir ganes de fer-les.

Fins i tot he trobat un bitllet de 20 euros entre la paperassa. Potser era el premi per fer endreça?

Hi ha moltes coses que han anat a la paperera. Tot el que sabia que em deprimiria anava directament a la paperera. Algo així com les tarjetes aquelles del monopoly de "Vaya directamente a la cárcel, sin pasar por la casilla de salida y sin cobrar las no sé quantes pesetas". Tot directament a la paperera.

Encara tinc molta feina a endreçar. Encara tinc molta gent a qui demanar perdó. I ara tinc molta feina a fer. Molta feina que he deixat sense fer tot aquest temps. Però ara tinc ganes de fer-la, de recuperar la meva vida.