Quin costat prefereixes?

Arriba a l'habitació. És el primer cop que dormirà aquí, en aquest llit, sol, després de 32 anys. Fa 3 dies que ella va morir i fins ara havia estat dormint a casa del seu germà, però era hora de tornar a la realitat.

S'acosta al llit. Se'n va al seu cantó del llit. I, de cop, comença a recordar coses. Recorda aquell dia, ja fa molt de temps, en el que li va preguntar a ella quin costat del llit preferia. Ell preferia el costat dret, però si ella volia el costat dret, no li feia res deixar-li. Ella li va contestar que li era igual, però va veure en els seus ulls que potser no era tan igual. Van estar una estona discutint qui havia de triar el costat. Fins que van decidir que ho apuntarien en un paper. Cadascun d'ells posaria en el paper el cantó del llit que preferia i si era el mateix, s'ho jugarien a cara o creu. Però ell no va posar "dreta" al paper, sinó que hi va posar "esquerra": va pensar que si ella volia el cantó dret, doncs ja el tindria. I, en el cas que ella volgués el cantó esquerre, li diria que realment el que ell volia era el cantó dret i tots contents. I ella va escollir la dreta. Així que es va passar la resta de la seva vida al cantó esquerre. Al final, s'hi va acostumar i fins i tot pensava que era millor el cantó esquerre que el dret.

Però ara... ara no sap què fer. S'ha acostumat al cantó esquerre. Però el cantó dret està allà, lliure, per poder-hi dormir.

Després de dubtar una estona decideix que dormirà just al centre. Al cap i a la fi, té un llit molt gran per ell tot sol.

Però no pot dormir. I decideix obrir el sobre. El sobre l'ha trobat fa unes hores remenant uns armaris de la cuina mentre buscava una paella per fer-se una truita. La cuina mai havia estat el seu territori i ella feia i desfeia, mentre que ell gairebé no hi entrava. El sobre portava el seu nom, però dubta si l'ha d'obrir o no. Però com que no pot dormir, obre el sobre. I comença a llegir...

...

Si llegeixes això, suposo que és perquè m'hauré mort. Deixaré el sobre en un armari de la cuina, on sé que no aniràs a parar mai. I la forma d'anar-hi a parar serà que jo estigui molt malalta o morta.

...

Durant tots aquests anys, una vegada et vaig enganyar deliberadament. Va ser el dia en que em vas preguntar quin costat del llit preferia. Jo, de fet, volia el costat esquerre. Però tampoc era massa important per mi. Així que quan vam decidir escriure els papers, vaig posar-hi "dreta". Si tu també haguessis triat "dreta" t'hagués explicat la veritat. Però així no va caler. I al final em vaig acostumar al cantó dret del llit. No està tan malament. I el fet que tu hagis estat feliç tota la teva vida en el cantó que volies, ja es val el dormir la resta de la meva vida al cantó dret. T'ho volia dir, però vaig tenir por de que volguessis que canviéssim el costat del llit ara que ja m'he acostumat al costat dret. Així que ho he deixat aquí, on sé que algun dia ho trobaràs, però segurament serà quan ja no hi sigui.

...

PD: Si és que no m'he mort i simplement estaves intentant cuinar alguna cosa, segueix buscant per la cuina, mai se sap què hi pots trobar. I si no hi trobes res més, almenys pots fer el sopar, que estaré contenta.