dimarts, 22 de febrer de 2005

Molta sort?

Cada matí, la mateixa història.

M'aixeco aviat. Però mai m'aixeco prou aviat com per no haver de córrer. Com li passa a molta gent, si m'aixeco 5 minuts abans de l'hora habitual, em confio i al final, en comptes de sortir de casa 5 minuts abans de l'hora habitual, acabo sortint 5 minuts més tard de l'hora habitual.

Així que sempre m'aixeco a la mateixa hora, amb una rutina marcada per minuts, amb el temps mínim.

Per això, quan surto de casa encara estic mig adormida. No fa ni 20 minuts que estic desperta, així que si m'ho proposés, encara podria tornar a dormir.

Entro al cotxe. Quan poso la clau al pany, s'engega el cotxe, i amb ell, la radio. Començo a despertar-me. Hi ha posada l'emisora que escolto tot el dia, excepte als matins. Fa un temps, l'escoltava tot el dia, però ara han canviat el programa del matí i no els aguanto. Així que faig un moviment ràpid per canviar a Catalunya Radio.

Encara no són les 7 del matí, així que fan el programa abans d'"El matí de Catalunya radio", que malgrat que l'escolto (o millor dit, el sento) cada dia no sé com es diu.

Quan arribo a la ciutat encara no són les 7 del matí. No m'he despertat. Tinc sort que la carretera de casa meva és poc concorreguda. Tinc la consciència que he escoltat les notícies de la radio, però no en recordo cap. Encara estic en el món dels meus somnis. De fet, passo tot el dia en el món dels somnis, però aquests són somnis dels que es tenen dormint, no com les truites que somio tot el dia.

Al arribar a la ciutat, em desperto. Arriben les 7 del matí. Segueixo sentint la radio, però sense escoltar-la. I, de cop, ve el mateix de cada dia. Sento com despedeixen el programa que acaba a les 7. I sempre acaben igual: "Molt bon dia, i molta sort". La frase sempre m'agafa en el mateix lloc de la ciutat, 100 metres amunt, 100 metres avall. A vegades penso que podria ser com Kant, que els veïns aprofitaven quan ell passava a fer el seu passeig per posar el rellotge en hora :-)

Quan sento la frase, sempre em faig la mateixa pregunta: "Molta sort?" Estic d'acord, és un bon desig. Però cada dia em sorprèn. Hi ha moltes formes d'acomiadar un programa, i aquesta cada matí em fa gràcia.

Al sentir el "Molt bon dia, i molta sort" seguit dels senyals horaris de les 7 és la senyal de que m'he de despertar del tot. El "molta sort" em fa somriure, i els ulls se m'obren del tot. Ja són les 7. Ja no hi ha tornada enrere. Queda tot un dia de feina per davant. I, espero, un dia amb molta sort :-) i, sobretot, un dia amb molts de somnis (sinó, d'on sortirien les històries pel blog? :-) ).