Tros de parra?

Sovint em pregunto què coi estic fent. No, no ho vull deixar, però a vegades em dóna la impressió que no té cap mena de sentit. Per què ho faig? No en tinc ni idea.

A vegades em poso a escriure i em va bé. Jo sola m'animo només d'escriure-ho. Però, per què ho poso a internet on tothom que vulgui ho pot veure? O on qualsevol persona pot venir aquí i deixar algun comentari que pot ser més bo o més dolent? Per què explico coses que no explicaria a gairebé ningú? Per què em costa tan poc explicar-ho a una pantalla? Per què no m'ho guardo per mi?

Hi ha comentaris que provenen de persones "conegudes" (entenent per conegut algú que deixa comentaris més o menys periòdicament). A vegades penso que algú me n'hauria de dir alguna de ben dita, però no acostumo a tenir comentaris com algun que he vist per altres bandes, que no són massa agradables. Bo o dolent? No ho sé. Potser de tant en tant va bé algun comentari que digui les coses sense embuts.

Però, el que em rebenta és algú que busca al google tinc molta gana i arriba a aquest post. Se'l llegeix (o no) i em deixa dos comentaris. En el primer em diu tros de parra (val més ser un tros de parra que altres coses) i que és la primavera. Llegeixo el comentari i, si el/la tingués al davant li diria que no en té ni idea de per què estava nerviosa. Però potser se n'adona. I llavors em deixa el segon comentari. I, saps què? Doncs tens raó, no he explicat el que em feia posar tan nerviosa. Però ho podria haver explicat i no te n'haguessis adonat, perquè només has vist aquest post (per això serveixen les estadístiques). I sí, ho podria haver explicat, però no tindria cap sentit. Jo parlava d'estar nerviosa. La raó no hi pintava res al post.

I bé, com que el principi del post no té gaire sentit, aquest tros de parra que escriu aquestes línies, explicarà que avui s'ha adonat que ja estem al mes d'abril. S'ha passat una estona a fora de casa veient com pedregava. M'ha fet pena com anaven caient totes les flors del cirerer, que ja estava ben florit (aquest any hi haurà un bon munt de cireres! I de les bones!) Però m'encanten aquestes tempestes d'estiu.

També m'he estat una estoneta (un minutet i prou!) mirant el meu punt de llibre. M'he adonat que ja fa gairebé dos anys que el tinc. El pobre està ja una mica fet caldo, però és que és el punt de llibre més maco que tinc i no el canviaré fins que en trobi un de millor, cosa que em costarà. Me'l van donar ara farà dos anys, per Sant Jordi. Hi havia els d'ona catalana al pont de pedra fent entrevistes i donant punts de llibre. Em van preguntar (sense micro, només per fer estadístiques) quins llibres havia comprat. Crec que van passar de mi, perquè era un outlier. Però em van donar el punt de llibre. A part de la propaganda de la radio, hi ha la imatge d'una rosa groga i d'una de vermella, però la groga ressalta sobre tot el punt: quan te'l mires, només hi veus la rosa groga. Em sembla que aquest punt de llibre em durarà molts anys.

Realment, aquest post no té cap ni peus. Però, en fi, el publicaré igual. Per si de cas els d'ona catalana (o alguna altra empresa) busca alguna idea per fer punts de llibre per sant Jordi. Si veuen això, potser en faran algun que m'agradi. Tot i que em sembla que ja no hi sóc a temps...