Sóc afortunada

Des de fa un temps que comparteixo adreça de mail amb una altra noia que es diu com jo. Que com és això? Doncs resulta que els de gmail tenen un problema amb els punts de les adreces, i per ells tant li fa que tinguis un punt com que no li tinguis. Així, si envies un correu a l'adreça pepet@gmail.com, també el rebrà en p.epet@gmail.com, en p.e.p.e.t@gmail.com i totes les combinacions de punts que et puguis imaginar. Segons sembla, ara ja no deixen crear noves adreces repetides (que, de fet, no són repetides), però totes les que hi ha repetides ho segueixen essent.

Així que jo rebo mails dirigits a aquesta altra noia i ella rep mails dirigits a mi. Està clar que jo, aquesta compta, només la faig servir per coses que no tenen massa importància. I ella suposo que també.

D'ella en sé poc, però la meva curiositat m'ha portat a saber-ne bastantes coses. Un dia, quan encara no sabia tot això del gmail, i com que jo rebia els seus mails, li vaig enviar un mail. No vaig rebre cap resposta. I això que el mail el va rebre (jo també el vaig rebre!) Però d'ella en sé el nom, sé que viu a Guatemala, que estudia alguna cosa del tipus d'empresarials i que forma part d'una organització religiosa o alguna cosa per l'estil.

La majoria de mails que rebo que van destinats a ella són coses d'aquesta organització religiosa. Però de tant en tant rep alguna d'aquestes coses que corren per internet, però només aquelles de "sigues feliç", "la vida és bella", "Jesús t'estima"...

De tant en tant, però, n'hi ha algun que me'l miro i em fa gràcia. Com un que em va arribar ahir. Segur que és mentida, però hi ha alguna frase que té tota la raó del món. Segons diu, són les respostes de nens de 4 a 8 anys sobre què és l'amor. En copio dues perles:

Cuándo tú hablas con alguien de ti, sobre alguna cosa mala, aunque sientas miedo de que esta persona no te ame más por este motivo, ahí tu te sorprendes, ya que no solamente te continúa amando como ahora, sino que te ama aún más.

Amor es cuando tu perro te lame la cara, aunque tu lo dejas solo el día entero.

I, com que jo sovint em sento com si fos una nena d'aquesta edat, vaig a fer el mateix:

És quan algú et té prou confiança per riure's de tu, sabent que no t'enfadaràs, però quan veu que alguna cosa no va del tot bé, la cara li canvia. Aleshores, es dedica a fer brometes durant una bona estona, només perquè sap que així et farà riure i t'oblidaràs del que creu que no va del tot bé.

És quan algú t'explica una cosa, que és un secret, i que si tu expliquessis la liaries, i ben liada. Però malgrat tot, t'ho explica. Ai, que m'he confòs, això era confiança...

És quan algú torna sobre els seus passos, només perquè veu que trigues molt a passar amb el cotxe (per què serà que sempre em queda el cotxe tancat?) només per comprovar que està tot bé.

És quan algú que coneixes des de fa mitja vida o més, però que la vida us ha portat per camins diferents, i que pràcticament només et dius hola i prou, però que quan veu que alguna cosa no va com ha d'anar, s'apropa, et dóna un copet a l'espalla i et somriu.

És algú que et troba a faltar, i quan fa temps que no et veu et diu alguna cosa de l'estil de: "em pensava que havies desaparegut".

Només n'he posat cinc. En podria haver posat més, però amb aquestes cinc ja n'hi ha prou. Cadascuna correspon a una persona diferent. Qui em pot dir que no sóc afortunada?