He fet un viatge molt dolent. Millor no explicar el viatge que he fet. A sobre, he de baixar a l’estació que menys m’agrada. No sé per què no m’agrada aquesta estació, però prefereixo baixar a qualsevol altra. De fet, un cop sóc al carrer ja m’agrada ser allà, però no sé per què no m’agrada aquesta estació.
Surto al carrer. Falten 20 minuts perquè sigui l’hora a la que he quedat. El tren només s’ha retardat 5 minuts, i això vol dir que arribo aviat. Sempre compto amb què el tren es retardarà entre 10 minuts i un quart d’hora. No m’agrada fer esperar a l’altra gent.
Com que em sobra molt de temps, agafo la radio i baixo tot xino-xano el Passeig de Gràcia.
Quan arribo al lloc on he quedat, veig que hi ha algú que ja espera. Miro el rellotge. Em dec haver passat de xino-xano. Hauria d’haver anat més ràpid. Però no: encara falten 5 minuts per l’hora a la que havia quedat.
M’agrada anar xino-xano, que em sobri molt de temps.
No m’agrada fer esperar a la gent. Prefereixo esperar-me jo. Però ja he fet esperar algú.
- No havíem quedat a dos quarts?
Somriu:
- Sí, però ja sabia que arribaries abans de l'hora.
Somric. Què més puc fer?
Tan transparent, sóc?
dijous, 20 d’abril del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
7 comentaris:
caram, si que et coneixen!... jo no sé com m'ho faig, però sempre faig esperar a la gent, que dolenta que sóc!
per la gent que només et llegim no ho ets gaire... però cap problema!
PS: era una pregunta una mica retòrica i m'he fotut on no em demanen?
Aconseguiras una cosa que te molt merit. Ser transparent i criptica simultaniament!!!
;-)
Això és una persona respectuosa, un/a bon/a amic/ga, una persona que t'aprecia molt o una persona que t'estima.
A mi sempre em toca esperar i no m'agrada, però com tampoc suporto arribar tard o fer esperar a la gent..
és clar, somriu... que quan algú t'arriba aconèixer ja li pots donar les gràcies ;)
(per cert, que a mi tampoc m'agrada aquesta estació...)
Ai, imma! Jo no és que sigui això: és que no em fio de la renfe i per això sempre li dóno minuts de marge.
Tranquil, maiagust, era una pregunta retòrica, però... segur que no ho sóc, de transparent? Algun cop algú m'ha fet algun comentari i he vist que ho sóc més del que en realitat em pensava. Fins i tot aquí.
Ei, Dan, que aquest post no és gens críptic!
Anna, mira què diu la Nú. Quina de les opcions és? :-)
Nú, a mi també em sol tocar esperar. Però què hi farem! Així és la vida...
Sí, aina, a vegades, quan veus que algú et coneix, sembla fins i tot impossible que puguin arribar a conèixer-te tant (és clar que pobre Anna, li deixo anar cada rotllo...)
Transparent i opaca, com tothom que escriu i es deixa llegir, llum.
Publica un comentari a l'entrada