La mà

Hi havia una vegada una nena petita que sovint es mirava les mans, com tots els nens petits. Ja des de ben petita es va adonar que les seves dues mans no eren exactament iguals. Però ella creia que era normal: la mà dreta era així, i la mà esquerra era aixà.

Quan tenia 7 o 8 anys li encantava llegir. Llegia tot el que li apareixia per davant, que normalment eren contes de princeses o similars.

Un dia, no sap ni com, ni quan, ni on, ni per què, es va trobar amb una revista on parlava de les mans. I ella, curiosa com era, s'ho va llegir.

Es va mirar la mà esquerra i tot era com deia la revista. Però llavors es va mirar la mà dreta i... Es va tornar a mirar la revista per veure on hi havia l'explicació de la mà dreta. Però no hi era.

Durant un temps, va estar mirant totes les mans que se li posaven al davant. Mans petites, mans grans. Mans conegudes, mans estranyes. Mans netes, mans brutes. Mans clares, mans fosques. Mans cansades de treballar, mans amb pocs anys de vida.

I no en va trobar cap com la seva mà dreta.

Poc a poc, va anar deixant això de mirar-se les mans de l'altra gent. D'una banda, perquè va veure que no era massa fàcil mirar-se el palmell de la mà de les persones sense el seu permís. I de l'altra, perquè quan deia a algú que li ensenyés la mà i explicava el motiu, o bé es reien d'ella, o bé li deien que era una solemne tonteria.

Així que ja tenim a la nostra nena, amb una gran imaginació, cansada de llegir contes de princeses i amb una característica a la mà que no tenia ningú més.

Com sembla inevitable, la nena es va muntar tota una història, sobre algú que tenia una mà com la seva. Algú que algun dia trobaria i que entendria tot això de la mà, precisament perquè tenia la mateixa característica a la mà.

Van passar els anys i la història va quedar oblidada a la ment. La nena va deixar de mirar el palmell de la mà de l'altra gent. I es va oblidar de totes aquelles històries.



Però la nena, que ja ha crescut una mica, segueix tenint aquella característica a la mà. I cadascú es veu el seu propi palmell més d'un cop al dia.

De tant en tant, aquella nena encara pensa que no ha trobat mai ningú amb una mà com la seva.