Fa dues setmanes no sabia ni qui era. No sabia ni que existia. Em sol passar.
Deu fer això, cosa de dues setmanes, en un lloc d'internet que no té res a veure amb aquest blog, va aparèixer. Em va preguntar qui era jo. Li vaig dir. "Ah, ja sé qui ets", va ser la seva resposta. "Jo sóc tal".
Em vaig mirar el "tal" una vegada i una altra, però el nom no em sonava de res. El google no em va donar cap informació. Em vaig quedar amb el poc que m'havia dit, pensant en que el dia que em veiés, jo quedaria molt malament, per variar, perquè no tindria ni idea de qui és.
El moment, però, va arribar més aviat del que em pensava. Algú em va dir una llista de noms: tal, tal i tal altre. Tots els noms estaven associats a una cara, excepte un. I, precisament, aquest nom que no tenia associada cap cara era el nom que havia vist uns dies abans.
A vegades no sé com puc tenir tanta sort. La cosa va ser molt fàcil: la persona en qüestió simplement era la que no sabia qui era.
Quan va aparèixer, el meu cervell em va avisar que jo no havia vist mai aquella persona. Com pot ser que em conegui a mi si jo no l'he vist mai? Tan famosa sóc? Ai, mare!
Tot i així, aprofitant la sort que acabava de tenir, vaig fer-li una brometa. Una brometa que només podia haver fet si jo sabia qui era.
I li va quedar cara de sorpresa.
No esperava que jo sabés qui era?
Portava un jersei del meu color preferit. Em vaig mirar el jersei. I hi vaig descobrir dos forats.
Realment, perquè jo em fixés en els forats, és que els forats es veien. No acostumo a fixar-me en la roba que porta la gent, i ni tan sols m'adono si tenen forats o res.
Vaig somriure. Si jo tingués un jersei així, que portaria perquè m'agrada, ma mare es faria un fart de dir-me que no, que el jersei s'ha de tirar, perquè té dos forats. I més si els forats es veuen tant com perquè algú com jo els vegi.
Em van fer gràcia, els forats.
Però hi ha un problema. Vull que els forats marxin del meu cap. Però s'hi han instal.lat.
Dos simples forats en un jersei.
dimecres, 26 d’abril del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
7 comentaris:
eren els 2 forats per posar els braços?
(sí, sí, ja me'n penedeixo...)
depen d'on estiguessin posats els forats farien molta gracia... x enxemple, un ensenyant el melic o els mugrons jejeje... (deu, l'hora que es m'afecta)
Jaja! Molta gràcia, tots dos. No, no eren els forats dels braços. I no, no estaven a cap lloc estratègic. Era un jersei que ja estava una mica fet pols, forats de vell. Eren uns descosits.
Hola llum
fa una setmana que llegeixo habitualment el teu blog. El vaig començar a llegir perque estava buscant a la xarxa una cosa de llibres i em va sortir el teu missatge d'aquell dia que vas comprar dos llibres repetits. Molt bo! Vaig pensar, té, com escriu aquesta m'interessa, i et vaig començar a llegir.
Trobo que el que escrius es bastant interesant, en general, encara que de vegades una mica confús. Hi ha preguntes que una lectora es fa i que no respons. Pero suposo que és igual. T'escric perque aquest missatge dels dos forats el trobo genial, i molt original. Pero no en faré interpretacions perque en podria sortir escaldada, em temo... diguem que respectarem l'aire criptic que li vols donar. De totes maneres, de veritat, de vegades els lectors voldriem saber més.
Res més i felicitats pel bloc.
Gràcies, anònima.
Sí, a vegades sóc una mica... confusa? :-) I pots dir el que vulguis, que no m'enfado. Una altra cosa és que contesti el que preguntis...
Sí, anònima, tens raó!!!! LLUM CONFESSSSSSSA!!!
Jaja! I què vols que confessi, Zinc? Si no hi ha res a confessar!
Publica un comentari a l'entrada