- Què faràs?
- No ho sé.
- Doncs ja va essent hora de que ho sàpigues.
- Ja ho sé.
- I encara no ho has decidit?
- No.
- Per què?
- No ho sé.
- Quin és el problema?
- El problema és que vaig dir que sí.
- Aleshores hi aniràs?
- Però és que no en tinc gens de ganes.
- Ja ho sé. Però, quantes coses s'han de fer sense tenir-ne ganes?
- Ho sé.
- Perquè, si no hi vas, què faràs?
- Aplaçar-ho?
- ...
- Sí, ja ho sé, com més aviat ho faci, més aviat estarà fet.
- En això no et puc pas dir que no.
- I com més aviat ho faci, més aviat ho podré deixar enrere.
- Exacte.
- I més aviat deixaré de preocupar-me'n.
- Correcte.
- Però és que no sé què hi vaig a fer.
- No?
- No. I em sento malament per tot això.
- Però, per què?
- Per això mateix. Perquè el dia que hi vagi, hi aniré a no fer res.
- I on és el problema?
- En les expectatives.
- Les teves?
- No, les meves no.
- Però li has dit alguna cosa?
- No.
- Aleshores?
- Vull que nevi.
- Que nevi?
- Sí, com avui.
- ...
- Però no tindré aquesta sort.
- Per què?
- Perquè no nevarà.
- I si neva?
- Doncs ja tindré excusa.
- Ah!
- És que no entenc què hi vaig a fer, recoi!
- Si tu no ho saps...
- No, no ho sé. Res, no hi vaig a fer. A perdre el temps, hi vaig. El meu i el dels altres. Com si no tingués prou feina.
- ...
- El problema està aquí: que no entenc què hi vaig a fer. Res, no hi vaig a fer. I com que no ho entenc, doncs intento buscar excuses.
- Però, i per què no ho dius clarament?
- Perquè ho hauria de dir a la cara.
- Aleshores ja saps què hi vas a fer.
- Potser sí. Però amb el temps que fa...
- La neu?
- No, que fa molt de temps.
- Doncs amb més raó: com més aviat, millor.
- Buf... És que no en sé, jo d'això.
- De què? :-)
- Sí, apa, tu riu-te'n de mi!
- No em ric de tu.
- Doncs ho sembla.
- Hi aniràs?
- No si ho puc evitar.
- Però si no hi vas, el pròxim cop tornaràs a tenir el mateix problema.
- Ho sé.
- Ho fas, i ja està.
- Però no és tan fàcil.
- Ho sé. Però tan difícil és avui com d'aquí a un mes.
- Ho sé.
- Hi aniràs?
- No.
- No tens remei.
- Ho sé.
- Vés-hi.
- No en tinc ganes.
- Ho sé. Però tinc el pressentiment que mai en tindràs ganes.
- Podria ser.
- Aleshores, si ho fas, doncs ja estarà fet.
- Ho sé.
- A més vas dir que ho faries.
- Ho sé.
- I no tens paraula?
- Sempre que dic que faré una cosa la faig.
- Aleshores hi aniràs?
- No.
- Doncs treu el sempre de la frase anterior. Per què no ho faràs?
- No ho sé.
- Per què et costa tant?
- Perquè sé que arribaré i em girarà tot el que penso.
- No tens opinió pròpia?
- Sí. Però em capgirarà tot el que aconsegueixi dir, de forma que acabarà fent-me dir el que no vull.
- Imposa't.
- No en sé.
- Intenta-ho.
- Si no hi vaig no em caldrà.
- No tens remei.
- Ho sé.
- I què faràs?
- Resar perquè caigui la nevada del segle?
- Però si tu no reses...
- Ho sé.
- I això només ho aplaçaria.
- Ho sé.
- Alguna altra idea?
- Resar a favor del diluvi universal?
- Tampoc servirà.
- Més idees?
- Francament, no.
- Doncs no sé pas què faràs.
- Ni jo.
- Doncs ho portes clar.
- Ho sé.
- Va, resaré per tu en favor d'un sol radiant.
- Per què?
- Perquè així no tindràs excusa per aplaçar-ho més.
- Doncs a veure qui guanya.
- Jo, que sempre tinc raó. Ho dubtaves?