3 xocolatines

- Mama, els hem de deixar menjar als Reis.
- Sí, és clar.
- Deixem-los xocolatines, que segur que els agraden.

Al matí següent:

- Mama.
...
- Mama!
...
- MAMA!!!!!!!!!
- Què passa?
- Ja hauran passat, els Reis?
- No ho sé, vés a mirar-ho.
- Vine.
- No saps anar-hi sola?
- Sí.
- Doncs vés.
- I si encara hi són?

Al cap d'una estona:

- Mira, mama, s'han menjat les xocolatines. Però n'han deixat una!
- Ah, sí?
- Sí.
- Que no tenien gana, els Reis?
- Suposo.
- I per què n'han deixat una?
- Mmmmmmm... Doncs perquè vam deixar 3 xocolatines negres i el rei blanc es va enfadar, perquè ell la volia blanca.
- Ah!

A l'any següent:

- Mama, hem de deixar menjar als Reis.
- Sí.
- Deixem-los xocolatines, que els agraden.
- D'acord. Té.
- No! M'has donat 3 xocolatines negres i al rei blanc li agrada la xocolata blanca.
- Ah, és clar.

L'endemà al matí:

- Mama.
...
- Mama!
...
- MAMA!!!!!!!!!
- Què passa?
- Ja hauran passat, els Reis?
- No ho sé, vés a mirar-ho.
- Vine.
- No saps anar-hi sola?
- Sí.
- Doncs vés.
- I si encara hi són?

Al cap d'una estona:

- Mira, s'han menjat les xocolatines!
- Sí.
- Però n'han deixat una!
- Ah, sí?
- Sí. El rei blanc s'ha menjat la blanca.
- Ah.
- I un altre s'ha menjat la negra.
- Deu ser el rei negre.
- I el ros?
- Ah, el ros es deu haver enfadat perquè n'hi havia una de blanca pel rei blanc, una de negra pel rei negre i cap de rossa per ell.
- Ah.

A l'any següent, a la mateixa casa hi van deixar 3 xocolatines. Una de negra pel rei a qui agradava la xocolata negra. Una amb llet pel rei a qui agradava la xocolata amb llet. I una de blanca perquè la nena se la mengés l'endemà al matí quan s'aixequés.