dilluns, 2 de gener de 2006

Què vols, per Reis?

Estic farta de contestar a la pregunta. Almenys la fan, però. L'últim cop que em van regalar una cosa sense preguntar em van comprar un estoig tot ple de pintures. Reconec que el regal era bo. I suposo que era car. No tinc ni idea de quant, perquè jo no en compro, d'aquestes coses. Només hi ha un "petit" problema. O gros, depèn de com es miri: jo no m'he pintat en ma vida. No, no és un acudit. No, no m'ho van regalar com una indirecta perquè em pintés. Simplement ho van fer perquè es pensaven que jo em pintava normalment (?) i es creien que era un gran regal, que a mi m'agradaria molt i em faria molt de servei. Comptant que qui m'ho va regalar fa aproximadament 10000 dies que em coneix, significa que aquí hi ha un problema. Un problema de qui m'ho va regalar. O un problema meu. O vés a saber de quines circumstàncies. I no, no ho penso fer servir. I sí, ho canviaré per alguna cosa que almenys utilitzi un cop a la vida.

M'agrada que em regalin llibres. Però la gent és una mica mandrosa. No sé si mandrosa és la paraula. Fa temps ma mare els deia que em regalessin un llibre. Però no sabien què comprar-me. Què se li compra a algú que quan li regalen un best-seller posa cara de pòker? Què se li compra a algú que quan se li regala el llibre que està més a la vista (que sol ser un best-seller) se'l mira i el deixa en un racó, al final d'una pila que sap que no arribarà a acabar mai?

Així que s'arriba al típic "és que és molt difícil regalar-li alguna cosa a l'Estranya". Frase que jo tradueixo per "és que si no li podem regalar un estoig de pintures o coses de les que normalment es regalen a noies de la seva edat, no sabem què regalar-li". Així que jo faig una llista de llibres. Bé, per qui em vulgui regalar un llibre, que tinc un familiar que va dir que no em regalaria mai més un llibre. És que un any tots els meus regals van ser llibres i es va escandalitzar. No sé per què. I no ha volgut tornar-me a regalar cap llibre, malgrat que a mi m'agrada que me'n regalin.

Durant un temps, jo feia una llista de llibres i ma mare donava un nom de llibre a algú i aquesta persona me'l comprava. Fins que un dia vaig demanar un llibre. Un llibre que no era cap cosa excessivament rara. Era, simplement, un llibre que no et trobes en una llibreria petita de poble petit. Un familiar meu va anar a comprar-lo i va anar a una llibreria petita, de poble petit. He de dir que una setmana abans jo havia vist unes quantes còpies del llibre a l'Fnac. Segons li van dir a la llibreria petita, el llibre estava esgotat i no se'n feien més edicions. Cara de pòker per part meva. "Mira, ja te'l comprarem, anirem a l'hipercor de Girona i segur que el trobem". A la setmana següent vaig anar a l'hipercor. El llibre estava a les lleixes. No me'l vaig comprar, perquè la meva familiar ja me'l compraria. Fa un any i mig. Encara espero el llibre. Segons la meva parenta, molt espavilada ella, a l'hipercor de Girona no n'hi havia cap exemplar i el van demanar i es veu que enlloc constava que n'hi hagués cap. Em pregunto si val la pena que continui esperant que la meva familiar me'l compri algun dia...

Ara el que fa ma mare és comprar ella els llibres. Els compra. Els embolica. Guarda el tiquet. I quan algú li demana què vull, ella els dóna el llibre i el tiquet i rep els diners a canvi. La persona que m'ha de regalar el llibre ni es preocupa de preguntar quin llibre em regala. Per què hauria de fer-ho? Simplement ma mare els va amb una llista de llibres de diferents preus i ells escullen el del preu que creuen que em mereixo. Els llibres que no trobin "comprador" seran el regal de reis dels meus pares.

Quan arriba el dia de reis, jo ja sé quin llibre serà, només pel pes i per la grandària. És divertit veure com la persona que me'l regala es mira el llibre mentre jo l'obro. Com observa a veure si veu el títol.

- T'agrada?
- Sí.
I em pregunto si sap quin llibre és. Si sap si és una novel.la o un altre tipus de llibre.

- M'ha costat molt de trobar!
Cara de pòker. Faig veure que no vaig veure aquell paquet a casa fa dies o que ma mare no em va dir que havia comprat el llibre que acabo d'obrir, mentre penso "quina cara que tens!" He de dir, en defensa de la meva família, que això només ho fa una persona. La mateixa que no va trobar el llibre famós. La resta no tenen tanta cara.

- Què t'han portat els reis?
Li ensenyo els llibres.
- Suposo que t'agraden, veritat?
Un somriure.
- De què van?
Gràcies! Gràcies per escoltar-me. Gràcies per no mirar-me amb cara rara quan t'explico alguna cosa del llibre. Llàstima que aquest any no podràs.

9 comentaris:

aina ha dit...

ostres.. jo aquest any també estic fent una llista de llibres.. però la majoria me'ls hauré de comprar jo.. bons reis estranya :)

estranya ha dit...

Bons reis, aina!

Jo, de fet, no acostumo a fer massa llistes. Passo sovint per llibreries i allà trobo algun llibre que em crida l'atenció i llavors me'l compro. No funciono massa per recomanacions. Entre altres coses perquè no hi ha massa gent que em recomani llibres.

Per això, normalment, tinc una llista petita de llibres, trets d'alguna conversa, i últimament vistos en algun blog, que me'ls apunto i llavors és quan els demano. Perquè si no fos per aquests quatre o cinc llibres que algú m'ha recomanat, tampoc sabria quins demanar. I com que la llista de llibres per llegir és llarga, no m'importa esperar a 3 ocasions l'any per demanar un o dos llibres...

estranya ha dit...

Tot i que em sembla que m'estic passant, amb tant de llibre. Acabo de fer "inventari" dels llibres que tinc a la pila i que encara no he llegit... N'hi ha 55! Puc dir, amb tota seguretat, que tinc llibres com a mínim fins l'any que ve! I dels quals 29 són dels que qualifico com: ara mateix començaria a llegir-lo. I 16 són d'aquells que em vull llegir un dia o un altre. Així que no sé què faig, demanant tants de llibres! És clar que si faig com l'últim dia que vaig entrar en una llibreria, que un llibre va cridar-me l'atenció i vaig haver-lo de comprar... Ja en serien 56. I, amb els de reis, passo de 60...

imma ha dit...

mmmmm quina bogeria... 60 llibres, jo em tornaria boja jajajaja

estranya ha dit...

No creguis, ja m'hi torno, ja!

El que més boja em torna és fer inventari i veure tots aquells llibres que fa tant que vull llegir abandonats, sense llegir-los, esperant a que acabi un altre llibre que encara tenia més ganes de començar.

aina ha dit...

:O

òndia noia això són molts llibres!! jo, ara mateix, no en tinc de piles amb llibres pendents.. però a la meva llista ja n'hi ha uns deu ;)

pere ha dit...

Doncs no t'envio cap llibre fins que hagis acabat de llegir els 29 primers.
El teu avi, al paràgraf final?

estranya ha dit...

Sí, són molts llibres. Però jo podré amb ells... algun dia!

Els 29 primers? Ui, això ja serà l'any que ve, suposo.

mandyalexander5813 ha dit...

I read over your blog, and i found it inquisitive, you may find My Blog interesting. My blog is just about my day to day life, as a park ranger. So please Click Here To Read My Blog