diumenge, 1 de gener del 2006

Artús, la pedra de la llegenda



L'últim cop que vaig anar a la biblioteca a tornar un llibre, la bibliotecària estava ocupada amb altra gent. És normal, perquè hi vaig anar a l'hora que els nens surten del cole. Em tenia massa ben acostumada. Sempre que arribava jo, em sortia amb una llista de llibres i normalment el primer ja m'agradava. Però aquest cop el vaig haver de buscar jo.

Després d'una estona de donar volts, una mica perduda per una biblioteca per la que no donava volts des que anava al cole, i d'això ja en fa una colla d'anys, em vaig trobar amb dos llibres, un la continuació de l'altre. Vaig agafar el primer de la sèrie: Artús, la pedra de la llegenda. I vaig pensar que, si m'agradava, tenia la segona part esperant-me just al cantó. Després d'haver llegit algun dels llibres que tinc a casa, que en tinc un munt per llegir, i aniré alternant un de la biblioteca i un de casa.

Just abans d'aquest vaig llegir un llibre bastant diferent, Expedición a la Tierra. M'agrada anar alternant llibres ben diferents. Un cop llegit aquest em sembla que seria incapaç d'agafar la continuació i llegir-la. Necessito altres móns, altres històries, i d'aquí a poc tornar amb la segona part d'Artús.

Vaig començar a llegir al llibre una nit. Va ser acabar l'anterior i començar aquest. I la diferència era bastant notable.

Com em sol passar a vegades, vaig llegir la primera pàgina i em vaig espantar. Perquè no entenia res. Estava escrit en un llenguatge massa planer, massa simple, i massa infantil. Em va costar d'adonar-me que realment el llibre és una espècie de diari d'un nen de 12 anys. Quan ho vaig veure, em vaig dir a mi mateixa: "però, on coi t'has ficat?" Però quan portava 10 pàgines llegides ja m'havia atrapat. I, finalment, aquesta forma característica que tenia el nen d'explicar la seva història em va encantar i ja tinc ganes de llegir-ne la segona part.

Pel que fa al que explica el llibre, doncs em limitaré a dir que l'Artús viu en una comunitat, on el seu pare és l'administrador. Es dedica a aprendre a lluitar i a llegir i escriure. Explica les seves coses del dia a dia amb una gràcia especial.

Però l'Artús és un nen especial. La història es va veient a mida que es va llegint el llibre, i no tinc ganes d'explicar-la per no fer malbé el llibre a algú si el llegeix. Només diré que la pedra de la llegenda és una obsidiana que li dóna un personatge de la comunitat que es diu Merlí i a través de la qual ell va veient la història de gent que no coneix: un rei que es diu Uther, un fill donat en adopció, una espasa en una pedra... i moltes coses més. I moltes coses més que sortiran a la segona part del llibre.

Val a dir que el llibre m'ha agradat molt, però que no supera la gran trilogia de Bernard Cornwell: El rey del invierno, El enemigo de Dios i Excálibur. Aquesta em va enganxar de mala manera. Era la història explicada per una persona propera al rei Artur: un nen al principi que vivia amb Merlí i que va acabar essent cavaller del rei Artur. Crec que el que més em va agradar de la trilogia va ser la naturalitat com explicava les coses. No ho sé, aquella forma d'explicar les batalles, dient com a algú li obrien el cap per la meitat i en sortia el cervell. Digueu-me sàdica, però m'agradava. I això que a mi la violència no m'agrada.

En fi, però ara parlava de la novel.la de Kevin Crossley-Holland. Segons sembla la fan llegir en algun institut. A mi em sembla una bona el.lecció. M'ha fet somriure més d'un cop. I de dos.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo diria que la trilogia de Bernard Cornwell es de les millors que s'han fet relacionades amb la llegenda arturica.
I li acaves agafant una mania a en Lancelot!

Anònim ha dit...

Sí, i tant! Home, és que com el deixa, és per agafar-li mania!

Què passa, que tot el que llegeixo jo tu ja ho has llegit abans?

Anònim ha dit...

Je je. Tot no, pero noto que molta cosa si! (Expedicion a la Tierra tambè)
Però si als dos ens agrada la ciencia ficció minimament rigorosa, doncs segur que hem coincidit en molts.
I la de l'Artur..., es que la novela historica i de legendes tambè te el seu que. Has llegit Taliessin? Es una altre trilogia arturica que no esta malament.

Anònim ha dit...

Jeje, doncs riuràs quan acabi de llegir el llibre que llegeixo ara i en faci un resum o el que sigui, perquè si n'he de fer un resum, sortirà una cosa més llarga que el mega-resum de l'any :-)

No, no he llegit Taliessin. M'imagino que et refereixes al d'Stephen R. Lawhead. Ui, fa un temps vaig anar a una llibreria i tenien tota la col.lecció, menys el primer. I, és clar, no vaig voler comprar-me'n cap que no hagués llegit el primer. El problema és que tenia pressa i no tenia temps de preguntar. És trilogia? O són 5 llibres? Perquè amb aquest nom podrien ser molts!

Anònim ha dit...

En principi era una trilogia... pero despres en va afegir mes. (la pela es la pela, suposo) Jo sols he llegit els tres primers. (Taliessin, Merlin i Arturo)
Viga, a veure quan aquest resum!

Anònim ha dit...

Tranquil, que l'he començat avui! I, com ja et deus imaginar, no trigaré un dia, ni dos (ni tres) a llegir-lo! O et refereixes al resum de la trilogia/pentalogia (?) de la història Artúrica? :-)

Anònim ha dit...

No, no. Qui es el que estas llegint? perque el de la pedra de llegenda ja l'has enllestit, dius, oi?

Anònim ha dit...

Mmmmmm... El de la pedra de la llegenda ja l'he acabat, efectivament. El que llegeixo ara és un que tenia pendent des de fa moooooolt de temps.

Anònim ha dit...

??????
Intrigant.
El quijote potser?
;-)

Anònim ha dit...

El quijote? Ui, no!

Però si ja saps quin és! Si et vaig dir no fa massa que el llegiria!

Anònim ha dit...

Ostressss. Esborra els ultims comentaris!

Anònim ha dit...

Premi! Ara m'has espatllat la sorpresa pel dia que faci el resum... Ara ja se sabrà de quin llibre parlaré :-(

Anònim ha dit...

Vale... Esborro el comentari només amb el nom del llibre.