dimecres, 4 de gener de 2006

Paletes

Surts de casa. Amb el cotxe. No hi ha altra forma de sortir. Bé, la segona opció seria caminar els 7 o 8 Km que et separen del transport públic més proper. Però a les 8 del matí i en ple hivern, no fa massa gràcia. La tercera opció seria fer aquests quilòmetres amb bici. El problema és on deixaries la bici quan arribessis. Bé, aquest és el problema petit. El problema gros és que llavors hauries de pujar fins a casa amb la bici. I coi, que són 7 o 8 quilòmetres de pujada!

Doncs això, que són les 8 del matí i agafes el cotxe. Vas fins al teu destí. I penses: "No, no em costarà aparcar". És un dimecres en el que la meitat de la gent no treballa, no hi ha col.legis, i a sobre són les 8 del matí, hora en la que la gent encara no té la dèria d'anar a comprar.

Però descobreixes que ets una il.lusa.

Arribes i està tot el carrer ple de cotxes.

Merda!

Dones una volta i et trobes un lloc. Només que... només que hi ha dos paletes que acaben de començar a treballar. Què dic, que acaben de començar a treballar? Estan decidint si s'hi posen o no.

Un lloc petit. Un cotxe que hi queb justet. Dos paletes sense ganes de treballar. I una noia a dintre el cotxe.

A aquestes alçades m'imagino que qualsevol ment mitjanament intel.ligent s'haurà imaginat que els dos senyors s'han girat descaradament a mirar com la noia (o sigui, jo) es dedicava a aparcar el cotxe al forat.

Sí, podria haver optat per anar a aparcar més lluny, però m'hi he negat.

Comptant que no acostumo a aparcar gaire en línia, jo ja patia, pensant el catxondeig que farien els dos paletes.

Però el cotxe ha entrat a la primera.

Tot i així, els dos paletes han seguit mirant en direcció al cotxe. Treballar? Per què?

He sortit del cotxe. I quan ja m'havia posat la jaqueta i havia tancat el cotxe (si es poden esperar una estona més a posar-se a treballar, millor) em salta un dels dos i em diu:

- Li tindràs molta estona, el cotxe, aquí?
- Eh?
- No, és que hem de fer no sé què i te l'embrutaríem.

Em giro i miro el cotxe. Estic a punt de dir-los: "Més del que ja ho està? Ho dubto!" Però els dic que en 20 minuts el cotxe ja serà fora. Fan mala cara. Acabo traient el cotxe i aparcant-lo a un altre lloc.

La meva pregunta és: si em volien fer treure el cotxe no podrien haver avisat abans de que l'aparqués?

Sí, ja ho sé, la resposta que ve a la ment és: I perdre's l'espectacle de criticar a la noia mentre aparca i la cara que li queda quan li fem treure el cotxe?

Però això no es fa!

3 comentaris:

aina ha dit...

els paletes són una espècie molt estranya, si m'ho permets dir ;)

imma ha dit...

uis, jo segur que no hi hagués aparcat... em costa tant i tant, que només pensar que hi haurà un parell de paletes mirant no l'hagués entrat mai i a sobre, potser l'hagués mig ratllat i potsre, fins i tot, hagués atropellat a un d'ells ... xDD

estranya ha dit...

Sí, aina, no sé si són estranys o torrecollons, però alguna cosa tenen.

imma, jo aparcar he aparcat. No he ratllat el cotxe. Ara, això d'atropellar-ne algun... les ganes ja hi eren :-)