dijous, 12 de gener del 2006

Ho tenim a tocar. Cada dia. O cada dos dies. O cada setmana. Les coses es van repetint periòdicament i ens dóna la impressió que seguiran així per sempre. Però no és així. Les coses s'acaben, i un dia deixem de veure allò que estàvem acostumats a veure cada dia.

Quan anava a l'institut, a l'hora d'anar a buscar l'autobús, cada dia hi havia una dona que esperava el seu autobús al mateix lloc. Ens vam acostumar a ella. Vam veure com la panxa li va anar creixent, fins que un dia va deixar d'agafar l'autobús. En aquest cas era molt evident el perquè havia deixat d'agafar l'autobús. De fet, abans d'acabar l'institut, vam veure créixer el seu nen dia a dia, fins que va tenir uns dos anys.

Però hi ha altres casos en els que això no és tan evident.

Gent que et trobes cada dia. Gent de qui no en saps res. O potser sí. Gent que, de cop, un dia, deixen d'aparèixer. Pot ser que tornin. Pot ser només una cosa temporal. O pot ser per sempre.

Pot ser que aquella persona que et trobaves cada dia hagi canviat de feina i ja no la tornis a trobar més. Però també podria ser que s'hagués agafat unes vacances.

Podria ser, podria ser... podrien ser moltes coses.

L'únic que sé és que no s'hi val pensar que sempre et trobaràs a una persona, que sempre serà allà. Perquè podria ser que algun dia la busquessis i no la trobessis. Potser temporalment. Potser per sempre.

Sempre hi ha alguna raó o una altra. Una raó per un temporalment. Una raó per un per sempre.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

I aleshores et queda un sentiment estrany. Quan alguna persona "habitual" desapareix sense més, notes que et falta alguna cosa. Alguna cosa en la que mai hi havies parat atenció.
Es ben curiòs.

Anònim ha dit...

és veritat.. ara que hi penso fa dies que no em trobo la meva veína amb en Mohamed petit... però en canvi veig el veí.. potser ha anat al Marroc de visita?

Anònim ha dit...

Ara es la festa del corder (com Nadal per nosaltres). Si es de Marroc, segurament estara alla.

Anònim ha dit...

Posant-nos una mica esoterics... les coincidencies existeixen? son veritablement coincidencies?

Anònim ha dit...

vols dir que marxaria sense els seus fills?

Anònim ha dit...

Ostres, ara m'heu fet riure tots plegats! Jo que entro al correu i començo a llegir per l'últim missatge de l'imma i no entenia res. Fills? Qui, té fills? Ai, mare!

Esotèrics? Coincidències? Ui, ara el meu cap no està massa per pensar. Tot i que m'ha temptat a escriure un post. Però no ho hauria d'escriure jo. No són pas les meves idees i segur que no ho explicaria massa bé, per no dir gens bé.

Anònim ha dit...

Estranya! Quasi una setmana sense post!!! Que hi havia un missatge en aquest darrer? No fotis!
On eeeeeeetsssssss?

Anònim ha dit...

Gràcies per recordar-te de mi, Dan.

No, no hi havia cap missatge al post. Potser sóc una mica pitonisa? Potser és una casualitat? Potser...?

Les coses estan una mica complicades per aquí. Estic una mica desbordada de feina. Hi ha hagut imprevistos. I tornaré, però durant un temps no podré escriure massa. Potser només un post per setmana. O potser més. No ho sé. Només sé que, almenys aquesta setmana, la cosa estarà una mica xunga.

Que on sóc? A davant de l'ordenador :-)

Ho sento, com deia al post (al final muntaré un consultori de tarot o alguna cosa per l'estil) sempre hi ha una raó. Però en aquest cas és una raó temporal.

Tornaré. I és una amenaça :-)

De totes formes, gràcies per preguntar.

Anònim ha dit...

torna torna!!! estranyeta!! torna torna!! jeje

Anònim ha dit...

Molt be. Esperarem.
I pren-t'ho amb calma!!
;-)

Anònim ha dit...

De debo que podries explotar la teva vesant esoterica. Primer les coincidencies i ara aixo del consultori. No acceptaries una 4a o una 5a feina? ;-))