diumenge, 8 de gener de 2006

Un dia és un dia

“Un dia és un dia”.

Aquesta, per mi, és la pitjor enemiga de la perseverància. Perquè sí, un dia és un dia. Però en el moment en què surt de la teva boca la maleïda frase, no serà el primer cop que surti de la teva boca. Sortirà un cop, i un altre, i un altre, fins que deixarà de ser un dia, sinó que serà un dia darrere l’altre.

Podem parlar de moltes coses. Del gimnàs, per exemple. D’una noia que cada matí s’aixecava a les 6 per anar a gimnàs. D’una noia que un dia a la setmana arribava a casa a les 11 o quarts de 12. D’una noia que un dia va dir: “Ui, demà no aniré a gimnàs. Estic molt cansada. I un dia és un dia”. A la setmana següent, aquell dia de la setmana, la noia també estava cansada. “Un dia és un dia”. Fins que allò es va convertir en un costum i ja ni tan sols es deia a si mateixa el típic “un dia és un dia”. Bé, sí que se’l va dir, però per un altre dia de la setmana. I aquell “un dia és un dia” es va anar repetint fins que ja no recorda quan va ser l’últim cop que va posar els peus al gimnàs. Però ella sap què fer. Sap que no s’hi val això de dir “un dia és un dia”. Tampoc cal perdre la salut per fer moltes coses. També s’ha de descansar. Un dia a la setmana, que encara l’ha de decidir (probablement el dia que el dia anterior arribi més tard a casa) no hi anirà. Serà el dia en què el seu cos descansarà i que podrà dormir mitja horeta més, i aprofitarà per arribar a treballar una estona abans. Però no tornarà a dir la frase “un dia és un dia”, perquè ja sap on li porta. Abans també ho sabia, però a vegades és massa dèbil.

Podem parlar de sortir aviat o tard de la feina. Del dia que surts aviat perquè estàs cansada. “Un dia és un dia”. No, un dia és un dia, però un dia darrere l’altre és cada dia. I per arribar a casa a no fer res, doncs millor quedar-se treballant, que es fa més feina. És clar que un dia a la setmana es pot recuperar la tradició d’anar al cine. Sempre hi anava el dia de l’espectador, fins que ja sigui per una cosa, ja sigui per una altra, vaig deixar d’anar-hi. “Va, ja hi aniré la setmana que ve”. No recordo quina va ser la última pel.lícula que vaig anar a veure, i això en mi és preocupant. Així que un dia a la setmana sortiré aviat per anar al cine. I aquest dia no em quedaré fins tard treballant. Ni que sigui només un dia, perquè un dia és un dia.

“Un dia és un dia” i surts tard de treballar i has de ser a una hora a un lloc. Bé, avui he sortit tard. Però només per avui. El problema és que a la setmana següent encara surts més tard. Però el vertader problema és que l’estona que has sortit massa tard tampoc l’has aprofitat per fer res de profit.

Algú es recorda d’uns llibres que eren “Una historia para cada día” o “Una pregunta para cada día” o altres coses per l’estil? Els Reis, ells que són savis (sobretot quan els dóno un títol concret) m’han portat un llibre que jo no diria que és com aquests, però que sí que té un estil semblant. Explica moltes coses interessants. Moltes coses que m’agrada llegir. Moltes coses, d’una forma senzilla i divertida. Cada apartat ocupa dues o tres pàgines. És ideal. És un “Un apartat per a cada dia”. A més, és de l’estil de llibres que llegeixo així, una mica cada dia, només dues o tres pàgines, abans de posar-me a llegir algun altre llibre. D’aquells llibres que es llegeixen cada dia. Una mica cada dia. I que no els deixes cap dia. Perquè “un dia és un dia”, però si deixes de llegir-los un dia, i un altre, i un altre... acabes sense acabar-los. I aquest tinc ganes d’acabar-lo. De moment no en parlaré. Si els meus càlculs són bons, cap a l’abril en parlaré. Mentrestant, si algú vol llegir una pàgina cada dia, pot provar amb aquest llibre. Per llegir-ne una estona cada dia. I us el podeu baixar gratuïtament!

"Un dia és un dia". Evitant dir això vaig aconseguir el que tothom creia que era impossible. Fins i tot jo.

"Un dia és un dia". Els que no bevem mai res d'alcohol hem sentit molts cops aquesta frase. Però, a veure, si t'he dit que no és que no. Ni avui perquè sigui un dia especial, ni demà perquè serà no sé què més, ni demà passat, perquè vés a saber què. Si volgués beure, ja ho faria. Per mi no és cap esforç no beure.

Propòsits d’any nou? Qui ho pensi és que no em coneix. O que no m’ha vist últimament. Últimament la meva vida estava massa descontrolada. Massa estones perdudes fent res de profit. Massa dies aixecant-me massa tard. Massa culpabibilitats per tenir molta feina i ser incapaç d’aprofitar el temps. Massa dies de tornar massa tard. Massa dies de deixar de treballar massa aviat. Massa dies... Massa “un dia és un dia” seguits d’un altre “un dia és un dia”. I qui em coneix sap que si jo dic que no permeto cap més "un dia és un dia", arribarà Setmana Santa i ho hauré aconseguit tot :-)