dissabte, 21 de gener de 2006

El conte de l'aneguet estrany

Quan vaig començar a escriure aquí, em vaig crear una compta de correu al yahoo. Per no barrejar l'estranya amb el meu altre jo.

Quan vaig canviar de correu, un dia em va agafar una d'aquelles dèries que m'agafen de tant en tant i vaig esborrar tots els missatges que hi havia al yahoo. Per què? Ara mateix no me'n recordo. Però sé que al cap d'un temps em vaig dir a mi mateixa idiota (bé, això és una cosa molt normal en mi, ja ho sé). Al cap i a la fi, quin mal hi feien, els missatges, allà?

Però, és clar, jo sempre contesto els mails. I, sense saber-ho, m'havia descuidat de desactivar l'opció d'anar guardant tots els mails que jo enviava. Així que encara tinc trossos d'aquells mails. Els trossos que vaig contestar. Ara amb el gmail els conservo tots. Bé, només els mails, els comentaris no.

Allà al yahoo gairebé no hi queda res. Només hi queden dos respostes. Una resposta que escrivia una tal Maria. I un conte. El conte de l'aneguet estrany. La resposta de la Maria la deixaré dins el correu. Potser d'aquí a 4 o 5 mesos, quan torni a mirar a veure si el correu continua viu (potser l'hauria de donar de baixa, però em fa pena, malgrat que ja gairebé no hi ha res i mai no hi ha missatges nous) el torno a llegir. Però ara m'ha fet gràcia posar el conte de l'aneguet estrany aquí. Em va arribar com un mail, on només hi havia aquest conte. Suposo que a qui m'ho va enviar no li sabrà greu. De totes formes, fa molt que no en sé res, de qui m'ho va enviar. Així que suposo que tampoc se n'adonarà. En fi, que ja m'ha sortit un post més llarg que el conte que volia posar. Aquest és el conte, tal com em va arribar, no he tocat ni una coma.

Hi havia una vegada un aneguet, que va nèixer molt
content, junt amb
altres aneguets, pero anava passant el temps i anava
creixent, i
mentres que altres aneguets s'assemblaven molt entre
ells, ell es
sentia diferent, per ell no era gaire problema
sentir-se diferent pero
els altres aneguets a vegades el deixaven de banda i
aixo el feia
sentir-se extrany. Va passar temps i temps i va
aprendre a volar, la
cosa seguia mes o menys igual fins que va veure un
grup de cignes, mai
abans n'havia vist cap pero s'assemblaven molt a
ell. Resulta que era
un aneguet extrany pero un cigne normal i corrent.