dissabte, 28 de gener de 2006

Perquè em venia de gust

Em sento molt bé. Per què? Ah... Avui he agafat el mòbil. M'he mirat l'agenda. He començat a llegir els noms de totes les persones que estan ficades allà a dintre. I n'he vist una. Ostres, sí que fa temps!

Així que he agafat aire i m'he decidit.

He començat a enviar sms a tota aquella gent que està perduda a l'agenda del meu mòbil i fa temps que no en sé res. Perquè jo no dic res. Perquè ells no diuen res. Perquè ens anem oblidant els uns dels altres. Perquè la vida ens porta per camins diferents. Perquè, perquè, perquè...

Per què?

Perquè avui quan m'he aixecat hi havia 3 o 4 dits de neu al voltant de casa.

Perquè crec que és part de la solució als meus problemes.

Perquè plovia.

Perquè havia d'enviar un altre sms, que encara no he enviat, i no tenia ganes d'enviar-lo. I ja que jugava amb el mòbil...

Perquè algú ha de fer el primer pas, si tots esperem que algú altre ens digui alguna cosa, sempre ens quedarem callats.

Però, sobretot, perquè em venia de gust.

I ara em sento bé.

He començat per ordre alfabètic. Per algú havia de començar.

Primer missatge enviat.

Vaig pel segon.

Mentre escrivia el segon, ha arribat la resposta del primer. Quina rapidesa! O jo, que sóc molt lenta.

De moment, només he rebut una resposta. Tampoc n'he enviat tants.

Tenia ganes de dir hola a tota aquesta gent. N'hi ha que fa més d'un any que no en sé res.

I perquè em venia de gust.

4 comentaris:

pere ha dit...

618141... I? ;-)

estranya ha dit...

Pere, hi ha 1000 números que comencen així... Si enviés un sms a cadascun m'arruinaria :-)

imma ha dit...

neu neu neu neu neeeeu!!! ne ne ne ne ne ne neeeu!! nene ne ne neee!!! neu neu neu neuu neu neu!!!

jejeje que guai!!!

estranya ha dit...

Sí, neu :-)

Porto dos dies tancada a casa, sense aigua, sense poder-me dutxar (vaig bé, jo també!) i recollint aigua de la pluja/neu amb galledes.

Però m'agrada que nevi.

I també dramatitzo una mica de tant en tant (tot i que això de l'aigua i les galledes és veritat. Per sort, encara hi ha llum... i creuo els dits!)