diumenge, 29 de gener de 2006

Però, què coi estic fent?

Surto de casa. En cotxe. Com no. Mentre condueixo, no deixo de preguntar-me què coi estic fent.

Arribo al meu destí. No trobo aparcament. I m'alegro de no haver-ne trobat. Així arribaré una mica més tard. Però què estic fent aquí? Estic a punt de donar mitja volta, però no ho faig.

Aparco el cotxe. Abans de sortir agafo aire. Què coi estic fent?

Surto del cotxe. Me'n vaig cap al meu destí. Tot el camí em pregunto: què coi estic fent aquí?

Arribo. Abans de trucar a la porta torno a agafar aire. Encara no sé què estic fent.

Als dos minuts ja sé que no ha sigut una bona idea. Què coi estic fent?

Torno a casa. Una cosa no té sentit. M'adono que unes quantes coses no tenen sentit. Què coi estic fent?

Algú em tracta com si fos petita. Com si no sabés res. Quan en realitat... Va, és igual. Es pot saber què coi estàs fent, Estranya?

No faig el que hauria de fer. Què coi estic fent?

Avui he vist moltes coses clares. Què coi estic fent?

Espero tornar-me a encarrilar. Però es pot saber què coi hi tinc al cap? Es pot saber què coi estic fent?

8 comentaris:

mai9 ha dit...

i jo? que coi estic fent???

Dan ha dit...

Caram estranya... que coi estas fent?

donot ha dit...

ondia! Però que fas?

ànims que segur que fas el correcta!!!

imma ha dit...

ai ai ai... estic amb la donot, segur que és correcta... !!!

labmaniakes ha dit...

Home....et veig una mica indecisa, si hi vas i et planteges tants cops pel camí que coi estàs fent però hi acabes anant serà que ho vols fer,no?;P Si alguna cosa t'arrosega a fer-ho no t'ho pensis més, ja te'n penediràs si ho has de fer, però fes-ho!!!

erakkia ha dit...

dili a la conciencia que calli una mica i tu fes, corre!!

estranya ha dit...

No ho sé, mai9, tu sabràs el que fas i/o el que deixes de fer.

Dan, donot, imma... tampoc cal dramatitzar. Simplement era una situació d'aquelles en les que et trobes en un lloc i et planteges què coi hi estàs fent. D'acord, no només va ser una situació. D'acord, jo també dramatitzo, a vegades. No crec que hi hagi una acció correcta o incorrecta. Simplement, camins diferents. Però sí, em vaig plantejar unes quantes coses l'altre dia, que no tenien res a veure amb el que vaig anar a fer diumenge a la tarda.

labmaniakes, no en tenia gens de ganes. I quan vaig arribar, vaig veure que realment hagués estat millor quedar-me a casa. I, en aquest cas, tot m'arrossega a no anar-hi més. Però el post parlava de moltes altres coses i la frase que dius em ve que ni pintada per una altra cosa per la que tothom m'està aconsellant cap a una banda o una altra i jo estic convençuda que ho he de fer. Perquè si no ho faig me'n penediré tota la vida. Però això són figues d'un altre paner!

Jo, com m'enrotllo!

estranya ha dit...

jeje, erakkia, m'enrotllo tant que te m'has avançat amb el comentari :-)