dimecres, 1 de febrer del 2006

Dormir

Ahir em vaig recordar de quan feia els exàmens de la universitat. Encara no sé com acabava aprovant...

Durant el curs estava a Barcelona. Durant els exàmens podria haver estat a Barcelona. Però mai ho vaig fer. No volia arribar al pis i trobar-me a ningú que em preguntés que com ho portava, que després em preguntés com m'havia anat l'examen... Així que durant els exàmens em quedava a casa i anava el mateix dia de l'examen cap a Barcelona.

El dia abans intentava anar a dormir aviat. Però els nervis no em deixaven. Si aconseguia adormir-me a la 1 o les 2 era un gran què. I llavors, cada quart d'hora, o a molt estirar mitja hora, em despertava.

El despertador sonava a les 5 del matí. I com sempre que passes una mala nit, sempre sona quan més bé estàs dormint.

Em dutxava i vestia ràpid. Gairebé no esmorzava, perquè no tenia ni temps ni ganes. Agafava el primer tren que sortia. Arribava aviat a la facultat. Però no volia arribar tard. Preferia aixecar-me a les 5 i que em sobrés una hora que aixecar-me a les 6 i que em faltessin 5 minuts.

Feia l'examen. I tornava cap a casa. Normalment en el tren de les 14:20. Sense dinar.

Els problemes començaven al camí de tornada. Jo volia dormir. Però no m'atrevia. I si se'm passava l'estació? Tenia gana. Però no portava res de menjar. Però, sobretot, tenia set.

Arribava a casa tard. Molt tard. Morta de gana i de son. El problema és que tenia tanta son que el meu cos no volia dinar (berenar?) El problema és que el meu cos encara estava tan nerviós que no podia dormir.

Recordo la sensació d'aquelles tardes, perquè és la mateixa que tenia ahir. Intentava fer alguna cosa. Em deia: "Fes això". I als dos segons ja no recordava què volia fer. El cervell em funcionava lent. Més lent del que ja funciona normalment.

Però ahir no volia anar a dormir aviat. Recordo la sensació del dia després d'un examen. Estava tan cansada que anava a dormir d'hora. No em posava despertador. El problema és que l'endemà m'aixecava amb un mal de cap horrible.

Així que ahir em vaig obligar a quedar-me llegint fins a les 11. Valia més llegir, encara que ho fes a ritme de tortuga i em costés recordar el que havia llegit feia un minut que tenir el mal de cap horrible que recordava.

Avui no tinc mal de cap. Però el meu cap torna a funcionar lent. No sé per què. Torno a tenir son. Torno a no recordar què volia fer fa 5 segons. Crec que prefereixo el mal de cap.

I és que la nit de dilluns a dimarts va acabar essent com les nits abans d'un examen. Vaig anar veient totes les hores (i les mitges hores, i els quarts) del rellotge des de l'hora que vaig anar a dormir fins a 4 hores més tard, que va sonar el despertador. Això no pot pas ser bo.

Però això no és tot. Com a regal, i després d'haver dit ahir que jo no recordava els somnis, avui he recordat el que somiava. I això no és bo. Perquè vol dir que he tingut un malson i que ho he passat malament. Molt malament, de fet. No, ningú em perseguia. No, no em moria. No, no tenia cap problema de salut. Simplement em retrobava amb una antiga companya d'institut que no veig des que va decidir que ella era massa bona com per seguir parlant-me (la veritat, no ho entendré mai, però ja s'ho farà). Jo l'enxampava a ella copiant en un examen i li havia de dir que la suspenia per haver copiat. Sí, ja ho sé, potser això ho llegeix algú i no li sembla un malson. Però jo ho he passat fatal. I cada cop que m'adormia, tornava l'examen i la noia copiant.

Avui no m'obligaré a llegir. Prefereixo el mal de cap que la son (o el que sigui).

No em feu cas. La meva memòria dura el temps de començar a escriure una frase i no saber com la volia acabar. Així que demà quan (sense son, espero!) rellegeixi això... Ui, quin fart de riure que em faré!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No es un malson! ja voldria fer coses semblants a uns quants.... ni que fos en somnis!
Pero ja entenc el que vols dir. Si un no li surt la mala llet despert, quan surt dormit, falta practica per difrutar-ho

Anònim ha dit...

Hola!M'imagino que aquesta "amiga" et debia fer força mal ,ja que apareix a diversos posts seguits i fins i tot als teus malsons...aviam si aconsegueixes esborrar-la de la teva vida..hi ha coses que val més oblidar, encara que no les entenguem...ànims;P

Anònim ha dit...

Dan, doncs a mi no m'agrada la idea. Intento imaginar-me a alguna persona que no em caigui gens bé o amb qui m'hagi enfadat molt, i ni així em faria gràcia enxampar-la copiant en un examen. Potser que l'enxampés algú altre i m'ho expliquessin encara, però ser jo... doncs no.

Lamaniakes, aquest és el primer cop que parlo d'ella al blog. Simplement la vaig esborrar de la meva ment (tot i que sembla que no del tot). No sé qui serà que apareix a diversos posts seguits... hi pensaré...

Anònim ha dit...

a mi també em passen aquests problemes amb la son quan estic d'examens, amb l'afegit de que jo estudio molt millor de nit i clar... per la nit avans del examen no tinc son. I al dia seguent tinc una son que em moro, també somio coses estranyes ( i m'en recordo del que somio, no com sempre que mai recordo el que he somiat). També odio molt que em preguntin "com t'ha anat?" el que jo sempre responc "bé", tot i que mai em van bé. No sé com m'ha anat, això ja o sabré cuan donguin les notes, home.
Uf, quin comentari tant llarg!

Anònim ha dit...

Jo també estudio millor de nit. Però em sembla que no la mateixa nit... Per mi, l'hora millor per estudiar és cap a les 5 del matí, quan ja no hi ha teles sonant, quan tot està en silenci.

Com saps que quan no recordes el que somies no somies coses encara més estranyes? Jo a vegades m'ho pregunto. Però com que no ho recordo, no tinc resposta als meus dubtes.

A la resposta de "com t'ha anat" jo SEMPRE contesto que malament. Al cap i a la fi, els exàmens mai van tan bé com un voldria... I sí, que no ho preguntin. Ja se sabrà quan surtin les notes.

Doncs mira que per comentari llarg el meu...

PD: Fa dies que no tinc ganes d'escriure res. Que no em ve cap idea. Bé, sí que em ve alguna idea, però quan arribo a casa em sembla una completa tonteria i no ho escric. Algun dia tornaran les ganes... o això espero. De mentres... doncs res, de mentres vaig a llegir, que avui acabo un llibre i demà (o dissabte) toca comentari de text :-) Almenys serà una idea per escriure alguna cosa.