Avui he escrit un post fantasma. Tenia el dia tonto, com el temps (o com jo?) A més, m'he adonat que aquest cap de setmana tindria problemes, quan el meu pare sabés el que pretenc fer.
No, no és res il.legal. Ni res dolent. Ni res mal fet. Però el meu pare és el meu pare i hi ha coses que no veu bé. I una de les que no veu bé és que marxi unes quantes hores si he de competir en les següents 24 hores. Ni que marxi a donar un volt.
Dilluns em feia molta il.lusió el cap de setmana, però ara... Un dia discutia amb algú, i jo li deia que si visqués sola sortiria molt més. Ella em deia que només eren excuses que em posava jo mateixa.
Però ara miro el cap de setmana i em fa molta il.lusió anar-hi... fins que penso en la bronca que em caurà per part del meu pare per marxar massa hores. I en l'interrogatori que hauré de passar quan torni a casa (i abans de marxar).
Sé que això no és normal en una persona de la meva edat. És clar que una persona de la meva edat ja hauria d'haver marxat de casa. Però... algú em subvenciona? És que sinó no puc marxar...
Sé que no ho hauria de dir, però més d'una vegada m'he quedat a casa, podent anar a fer alguna cosa que m'agradava, només per no haver de donar explicacions. I ho sé, això està molt mal fet, però...
Però el post m'ha anat bé. He descarregat i m'he adonat que les raons que em donarà el meu pare per fotre'm la bronca no tenen ni cap ni peus.
I un cop el post m'ha servit ja no ha tingut raó de publicar-se. I s'ha convertit en un post fantasma. Un post al que se li ha fet delete. Com tants altres posts.
Perquè per això serveix això, no? Per aclarir-me les idees...
dimecres, 28 de febrer del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada