dimecres, 28 de febrer de 2007

Puf!

Jo portava les converses. Jo deia hola. Jo treia els temes. Jo, jo, jo... I això que jo no sóc gaire xerraire.

Però me'n vaig cansar.

Em vaig cansar de que sempre em digués mentides. Mentides que em trobava que m'havia dit sense voler trobar-les.

Em vaig cansar de que moltes vegades no em contestés, la majoria de vegades ratllant la mala educació.

Em vaig cansar...

I ara ja no tinc el més mínim interès per les seves converses. Puf, ha desaparegut. M'és igual si diu hola, si no ho diu, si fa això, si fa allò altre.

Simplement, no m'interessa el més mínim.

I ara em diu hola.

Ara vol parlar amb mi.

Ara comença a parlar i veig com intenta treure temes de conversa, que a mi no m'interessen el més mínim, així que contesto el que em pregunta o faig un comentari si m'ho demana i prou.

I ara em sap greu.

Em sap greu que tant se me'n doni, perquè s'esforça a mantenir el contacte.

Però, la veritat, ara a mi tant me fa el que faci o deixi de fer (ja sé que és una contradicció).

Tant me fa perquè he trobat persones més interessants amb qui xerrar?

Tant me fa perquè he trobat persones que em fan somriure?

Tant me fa perquè...?

La veritat, no ho sé.

Només sé que ha perdut tot l'interès.