dilluns, 26 de febrer de 2007

Aquest cap de setmana

Aquest cap de setmana un grup de gent, entre els quals hi era jo, va aconseguir una cosa que creien impossible. Ningú creia que ho aconseguissin, però ho van fer.

En el meu cas, tot va ser degut a la confiança. La confiança que em va donar un fet. Perquè malgrat digui que no crec en la sort, en qüestió de competicions i altres coses per l'estil, tinc uns rituals que s'han de fer d'una determinada manera. I si es fan així, aleshores tot va bé. I hi ha coses que no depenen de mi, i en aquest cas hi va haver una cosa que no depenia de mi que em va fer alegrar moltíssim, i em va fer agafar una confiança tan gran, que vaig passar com un huracà, sense que ningú pogués fer res contra la meva autoconfiança.

Aquest cap de setmana m'esperen dues coses. Una d'elles és intentar una gesta com la d'aquest cap de setmana que ha passat. Sé que no tot depèn de mi, però sé que si jo inspiro confiança, les coses poden anar bé. I sé, n'estic segura, que aquest cap de setmana ho tornarem a aconseguir. Perquè d'il.lusions també es viu, i perquè en aquests moments no se'm passa pel cap res diferent. Ho tornarem a aconseguir, i punt.

La segona cosa que m'espera encara serà millor. Ja tinc la càmera de fotos preparada per a l'ocasió. I espero el moment amb un somriure. I, curiosament, no m'importa el fet que tanta gent m'hagi dit que no. Ja s'ho faran. Ells s'ho perden. Tampoc espero el moment en què se'm revelaran alguns secrets. Això tampoc m'importa. De fet, tant m'és.

Curiosament espero una altra cosa. I somric. Perquè segurament la confiança que tinc caigui. També somric, perquè sóc tan lenta... però tant!

Però segueixo somrient. Perquè em queda una setmana per endavant. I aquesta setmana no penso deixar de somriure. PER RES. I jo ja m'entenc. Perquè sé que aquest cap de setmana serà el millor en molt de temps.

I si no ho és, ja me'n preocuparé el cap de setmana. De moment, a somriure. Perquè aquest cap de setmana serà un gran cap de setmana!