Una petita història

Va veure la llum per primer cop fa gairebé quaranta anys.

Del principi de la seva existència, només me'n puc imaginar com va ser. Deuria anar a parar a alguna llibreria, qui sap on. Fins que una dona el va veure i el va comprar. Hi va escriure una dedicatòria en bolígraf blau. Una dedicatòria llarga.

El llibre va arribar a mans del seu destinatari. El va fer servir molt. Se li nota a les pàgines. I té alguna que altra anotació amb llapis als marges.

Van passar els anys. I un dia, el seu propietari es va morir.

Van seguir passant els anys, i la dona del propietari (la mateixa que havia comprat el llibre?) es va cansar de veure aquell llibre que ella no feia servir per res, i del que no n'entenia ni una sola paraula. Així que el va agafar i el va donar a la biblioteca.

La bibliotecària el va rebre i el va ensenyar a una "clienta". I la clienta li va dir que era un bon llibre, així que la bibliotecària li va deixar perquè el pogués llegir.

I la clienta se'l va mirar atentament. Primer va veure la data d'edició, i va somriure pensant que el llibre era més vell que ella.

Després va veure una pàgina on hi havia una dedicatòria tapada amb tippex. Però el tippex no ho tapa tot, i es pot llegir igualment el que hi deia. Així que, amb una mica d'esforç, la clienta va llegir la dedicatòria i va somriure.

Però la clienta no escriurà la dedicatòria a internet, que una cosa és explicar la seva vida, que per alguna cosa és seva i ho fa sota la seva responsabilitat, i l'altra és anar explicant la vida dels altres.

I la clienta es va mirar el llibre i va veure que era molt bo.

Però la història d'aquest llibre no acaba aquí. Aquest llibre tornarà a la biblioteca. I qui sap qui l'agafarà. Qui sap quantes persones més s'entetindran a mirar què hi diu a la dedicatòria. Qui sap quantes persones més miraran la data en la que va ser publicat. I qui sap quantes persones més aprendran alguna cosa amb aquest llibre.