divendres, 23 de febrer de 2007

Una petita història

Va veure la llum per primer cop fa gairebé quaranta anys.

Del principi de la seva existència, només me'n puc imaginar com va ser. Deuria anar a parar a alguna llibreria, qui sap on. Fins que una dona el va veure i el va comprar. Hi va escriure una dedicatòria en bolígraf blau. Una dedicatòria llarga.

El llibre va arribar a mans del seu destinatari. El va fer servir molt. Se li nota a les pàgines. I té alguna que altra anotació amb llapis als marges.

Van passar els anys. I un dia, el seu propietari es va morir.

Van seguir passant els anys, i la dona del propietari (la mateixa que havia comprat el llibre?) es va cansar de veure aquell llibre que ella no feia servir per res, i del que no n'entenia ni una sola paraula. Així que el va agafar i el va donar a la biblioteca.

La bibliotecària el va rebre i el va ensenyar a una "clienta". I la clienta li va dir que era un bon llibre, així que la bibliotecària li va deixar perquè el pogués llegir.

I la clienta se'l va mirar atentament. Primer va veure la data d'edició, i va somriure pensant que el llibre era més vell que ella.

Després va veure una pàgina on hi havia una dedicatòria tapada amb tippex. Però el tippex no ho tapa tot, i es pot llegir igualment el que hi deia. Així que, amb una mica d'esforç, la clienta va llegir la dedicatòria i va somriure.

Però la clienta no escriurà la dedicatòria a internet, que una cosa és explicar la seva vida, que per alguna cosa és seva i ho fa sota la seva responsabilitat, i l'altra és anar explicant la vida dels altres.

I la clienta es va mirar el llibre i va veure que era molt bo.

Però la història d'aquest llibre no acaba aquí. Aquest llibre tornarà a la biblioteca. I qui sap qui l'agafarà. Qui sap quantes persones més s'entetindran a mirar què hi diu a la dedicatòria. Qui sap quantes persones més miraran la data en la que va ser publicat. I qui sap quantes persones més aprendran alguna cosa amb aquest llibre.